La clau del Brexit

El dossier d'Irlanda del Nord és el principal escull en les negociacions per a la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea i el maldecap més gran del govern conservador de Theresa May.

Cadascuna de les propostes que ha anat presentant el govern britànic ha topat amb la negativa de Brussel·les, que proposa, en el cas de no arribar a un acord, que Irlanda del Nord continuï, en el futur, integrada al mercat únic europeu amb el trasllat de la frontera al mar d'Irlanda, una proposta inacceptable pel govern britànic, que diu que posa en qüestió la seva unitat nacional i de mercat i que representaria una reacció irada i probablement violenta dels sectors més radicals de l'unionisme nord-irlandès.

La qüestió fronterera ha tornat a revifar el debat sobre la reunificació de l'illa d'Irlanda o la pertinença de l'Ulster a la Gran Bretanya, i ha fet créixer els suports d'adhesió a la Unió Europea a Irlanda del Nord, sobretot entre la comunitat catòlica.

De fet, el suport a mantenir-se a la Unió Europea va aconseguir el 52% dels vots en el referèndum del Brexit que es va fer el 2016 i no ha parat de créixer des de llavors.

El cas de l'Ulster és molt diferent del de les altres nacions que conformen la Gran Bretanya, com ara Escòcia, on també es va votar majoritàriament per no sortir de la Unió Europea. I és que Irlanda del Nord podria decidir quedar-se a la Unió Europea forçant un referèndum per a la reunificació amb Irlanda, com preveu l'Acord de Pau del Divendres Sant del 1998.

A part del que suposaria per a la vida quotidiana de molts nord-irlandesos la restauració de controls fronterers, un Brexit mal tancat i una recessió econòmica farien que la idea de la unitat d'Irlanda fos molt més atractiva per a una majoria de ciutadans de l'Ulster.

Tot i que els qui es declaren obertament a favor de la reunificació no arriben ni al 30%, els partidaris de fer un referèndum segons com acabin les negociacions del Brexit són majoria entre els nord-irlandesos.

L'opinió pública nord-irlandesa s'oposa a una frontera dura entre les dues irlandes a partir del març del 2019, que és quan s'ha fixat la sortida definitiva de la Gran Bretanya de la UE, sempre que no es pacti un ajornament, és clar. I en això hi ha una coincidència amb Theresa May, que creu que si no es resol bé el Brexit en relació amb Irlanda del Nord, pot rebrotar una guerra civil no declarada com la que durant 60 anys va provocar més de 3.000 morts, la meitat víctimes civils.

El reportatge "Brexit, l'última frontera" és un retrat del posicionament davant del Brexit de les comunitats catòlica i protestant, en els dies en què aquests últims celebren les tradicionals marxes dels unionistes d'Orange. Mentre els unionistes commemoren festivament la batalla del 1690 en què el príncep Guillem d'Orange va guanyar el rei catòlic Jaume II d'Irlanda, els republicans veuen les fogueres i les marxes de cada juliol com una provocació.

I és que la memòria d'aquells anys de violència pesa i molt en el si de les dues comunitats, i més en els que van perdre familiars en atemptats de l'IRA o per l'acció dels grups paramilitars unionistes i la RUC, la policia britànic de l'Ulster. Les dues comunitats viuen, amb alguna excepció, l'una d'esquena a l'altra; això sí, en pau.

Però aquesta és una pau fràgil per les dues comunitats, que veuen en la solució que s'adopti finalment la possibilitat que en surtin afavorits els interessos d'una part contra l'altra.