COP26: proposen que els països rics aportin el doble perquè tots puguin reduir emissions

La presidència de la cimera del clima de Glasgow ha publicat aquest dissabte al matí nous esborranys de propostes, que seran les que s'han de votar com a conclusions de la cimera. Divendres es va haver de prorrogar un dia més la trobada perquè les negociacions no havien arribat encara a bon port.

Aquest migdia hi ha hagut un plenari amb les delegacions perquè puguin esmenar l'esborrany. El president de la COP26, Alok Sharma, ha donat una mica més de temps perquè els països participants l'estudiïn, els demana generositat, i afirma que la intenció és que la cimera es tanqui, com a molt tard, aquesta nit.

El contingut de l'esborrany

La principal novetat de la proposta és que insta els països rics a "com a mínim doblar" abans del 2025 el finançament per a l'adaptació dels països empobrits a la crisi climàtica. Els diners que s'hi destinin hauran de ser almenys el doble dels que es van invertir en aquesta matèria el 2019.

El text manté les referències als països per actualitzar els compromisos climàtics durant el 2022 i per eliminar els subsidis ineficients als combustibles fòssils.

A més, l'esborrany manté la crida per accelerar l'eliminació del carbó i pren nota "amb seriosa preocupació" que, amb els objectius nacionals de reducció d'emissions anunciats fins ara, la temperatura pujarà un 13,7% el 2030 respecte al 2010.

Els combustibles fòssils, principal escull

L'espinós article 6 dels Acords de París, que regulen els mercats del carbó i la resta de combustibles fòssils, era el principal escull de la cimera. Els negociadors no trobaven la fórmula per atorgar subsidis als països amb energies de combustibles fòssils i carbó perquè facin la transició a l'energia renovable.

El primer ministre britànic i amfitrió de la cimera, Boris Johnson, va demanar als països més rics que posessin més diners sobre la taula per compensar els més pobres. La proposta de la presidència britànica reclamava mobilitzar "urgentment" els 87.000 milions d'euros anuals que es van pactar a l'Acord de París el 2015.

Divendres al matí s'havia presentat un esborrany "suavitzat" que havia aconseguit acostar postures entre les 197 delegacions. Però quedaven massa punts per tancar i l'últim document no satisfeia realment ningú.

Mentrestant, als carrers de Glasgow es va viure un nou divendres de manifestacions. Els manifestants van criticar la "inoperància" dels líders mundials davant la crisi climàtica.

No és la primera vegada que una cimera del clima necessita una pròrroga per consensuar un acord de mínims. La COP25 que es va fer l'any 2019 a Madrid es va allargar dos dies més dels previstos. I això que, d'aquella trobada, no n'havia de sortir un pacte tan transcendent com el de Glasgow.

El punt d'esperança de la cimera de Glasgow l'ha aportat l'acord sorpresa de la Xina i els Estats Units per reduir emissions i aconseguir els objectius marcats en els Acords de París, però sense fer gaires concrecions.

El petit estat insular de Tuvalu s'ha fet famós a Glasgow per un vídeo amb un dels seus ministres fent un crit d'alerta contra el canvi climàtic amb l'aigua fins als genolls.

Aquest divendres, el ministre d'Economia de Tuvalu ha explicat que una delegació formada pels països més vulnerables estan treballant per pressionar els Estats Units i Austràlia perquè donin suport a un fons de pèrdues i danys "independent".