FESTIVALS
La coproducció de TV3 "Peret: Yo soy la rumba" arriba a Austràlia
Demà, la coproducció de TV3 "Peret: Yo soy la rumba" s'internacionalitza encara més al començar una gira australiana. En poc més d'un mes, la cinta de Paloma Zapata visitarà dins de l'Spanish Film Festival les següents ciutats: Sydney, Melbourne, Adelaide, Canberra, Brisbane, Perth i Hobart.
El documental ja va ser exhibit al MUVI (Festival Internacional de Música no Cinema) de Lisboa; al BAFICI, el Festival de Cinema Independent de Buenos Aires; i al març al Festival Internacional de Cinema de Guadalajara, Mèxic.
"Peret: Yo soy la rumba"
El 1968, un nou so va conquerir els escenaris de mig món: la cançó "Borriquito" es va sentir aquell any en emissores de tot Europa i l'Amèrica Llatina i va arribar a estar fins a set setmanes a les llistes de grans èxits d'Alemanya i Holanda. Els seus intèrprets: tres gitanos catalans, que, amb tan sols una guitarra a ritme de ventilador i dos palmers, entonaven un nou gènere musical que mesclava l'ímpetu del rock, el sabor dels ritmes caribenys i el seu estil d'arrel: flamenc, o gitano.
Aviat, els mitjans de comunicació batejaven el nou gènere com a "rumba catalana". El seu artífex, un gitano català conegut com a Peret, nascut a les barraques de Mataró i crescut al carrer de la Cera, un dels guetos gitanos de Barcelona, lloc on la comunitat romaní es va establir per primera vegada a la península Ibèrica fa més de 400 anys.
Però, quan estava al cim de l'èxit, per sorpresa, Peret abandona la música per dedicar-se durant 9 anys a exercir de pastor de l'església evangèlica de Filadèlfia, una doctrina que s'estén molt ràpidament entre l'ètnia gitana. En aquella època es comença a difondre la idea que Peret no és en realitat el creador de la rumba catalana i sorgeixen altres teories.
L'any 2014, Peret, ja ancià, té una malaltia respiratòria. En una conversa íntima amb la seva neta Santa, li parla d'aquesta polèmica sobre la creació de la rumba, la seva tristesa al respecte, i d'un material audiovisual que ha estat recopilant. Poques setmanes més tard mor, i la Santa decideix que ha d'aixecar un documental sobre la creació de la rumba catalana.
Mentrestant, la família de Peret s'aboca en els preparatius per a la boda de l'Amy, besneta del músic, i, a través de diferents trobades entre Barcelona i Mataró, recorden un Peret de gran saviesa al final de la seva vida, ple de contradiccions, que es debatia entre dos mons –el paio i el gitano– i que va marcar les seves vides per sempre.