La covid-19 agreuja el cercle viciós de la desforestació tropical

ACN Lleida.-Les pandèmies com la covid-19 poden convertir-se en un nou motor indirecte de la desforestació tropical. Així ho afirma una recerca internacional, amb experts de 8 països, on participen la Universitat de Lleida (UdL) i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), i que s'acaba de publicar a la revista 'Perspectives in Ecology and Conservation'. En l'estudi, liderat per la Universitat de Sâo Paulo (Brasil), participen investigadores brasileres, espanyoles, dels Estats Units, Austràlia, el Regne Unit, França, Itàlia i la Costa d'Ivori. Els experts han comparat les imatges de satèl·lit de la desforestació durant un període de quatre setmanes al 2020 amb les del mateix període del 2019 a tots els tròpics del planeta.

L'anàlisi, que s'ha difós a través d'un comunicat conjunt entre la UdL i el CTFC, proporciona evidències d'un augment immediat de la desforestació tropical a nivell mundial després de les polítiques nacionals i internacionals destinades a minimitzar l'impacte de la covid-19 sobre la salut humana.Durant el primer mes després de la implementació de mesures de confinament a la població, es van detectar alertes de desforestació a 9.583 quilòmetres quadrats, gairebé el doble que en el mateix període de 2019, quan van ser 4.732 quilòmetres quadrats. En general, la pèrdua de massa forestal va augmentar un 63% a Amèrica, un 136% a Àfrica i un 63% a l'àrea d'Àsia - Pacífic.L'estudi també posa de relleu que les zoonosis - aquelles malalties que poden transmetre's entre animals i persones com la covid-10 - poden interaccionar de manera recíproca amb la salut pública, l'economia, l'agricultura i els boscos. L'investigador de la Joint Research Unit CTFC - Agrotecnico i cap del Hub Global Forest Biodiversity Initiative (GFBI) a la UdL, Sergio de Miguel, apunta que han vist que es tracta d'un problema que sestà "retroalimentant a si mateix", i si no es redrecen les conseqüències a curt, mig i llarg termini, de les mesures que es prendran com a societat global, hi ha el risc d'endinsar-se encara més en aquest "cercle viciós de desforestació i zoonosis".Tot i semblar que el confinament de la població a escala global ha portat una millora del medi ambient, l'investigador afirma que malgrat la reducció significativa de la mobilitat i activitat socioeconòmica, contràriament al que es podria esperar, la reducció en emissions de carboni i gasos d'efecte hivernacle, principals causants del canvi climàtic, "va ser relativament marginal". A més, tot i que els nivells de contaminació es van reduir en diverses zones del món, com casa nostra, a les zones tropicals aquesta contaminació per partícules associades a la desforestació i als incendis "possiblement es va incrementar", afegeix Sergio de Miguel.L'estudi també planteja diverses recomanacions com ara centrar-se en els mitjans de subsistència de comunitats rurals i indígenes, integrar com activitat essencial la supervisió i el control del medi ambient per aturar la desforestació i la pèrdua de biodiversitat, preveure un augment dels incendis forestals i per tant tractar-ne tant les causes com les conseqüències i per últim, fomentar les estratègies per impulsar els mercats legals de la fusta i les cadenes de subministrament i comercialització.