La crisi climàtica està canviant les regles del joc: un repte per als models meteorològics

Catalunya ha viscut diversos episodis de pluges torrencials des de divendres. Les tempestes del cap de setmana es van predir amb molta precisió, però dilluns la situació va ser diferent.

Els models del Servei Meteorològic de Catalunya sí que detectaven les pluges més intenses, però les situaven mar endins i es van allargar més del previst, fet que va provocar inundacions, sobretot al Vallès Oriental i al Maresme.

Els models meteorològics han fet un salt enorme les últimes dècades, però el nou escenari que dibuixa la crisi climàtica introdueix més variabilitat.  

El mar Mediterrani s'ha escalfat molt aquest estiu. De fet, una boia que mesura la temperatura de la superfície marina davant de l'illa de sa Dragonera, a Mallorca, aquest agost va batre tots els rècords amb un registre de 33,02 °C.  I pel que fa a la temperatura mitjana diària global, ha assolit el nivell més alt, segons dades del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus.

Això pot afavorir tempestes més intenses quan es donen les condicions atmosfèriques adequades. Però no sempre és fàcil saber exactament on descarregaran, amb quina intensitat o durant quant de temps.

Els satèl·lits veuen fenòmens que els models globals no detecten

Marcos Portabella, investigador de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), explica que algun dels fenòmens d'aquests dies són un desafiament per als models de predicció. I planteja que cal posar més recursos des del punt de vista de l'observació del mar. 

Apunta que seria important poder mesurar els vents sobre el mar amb satèl·lits, per exemple, malgrat que assumeix que hi ha limitacions tant pressupostàries com tecnològiques:

Tenim un objectiu molt clar i és que hem de ser capaços de resoldre des de satèl·lits aquests processos de petita escala, i si volem resoldre'ls bé, ho hem de fer en una xarxa molt més densa de satèl·lits.

També subratlla que hi ha una dificultat a l'hora de processar la informació. Explica que s'ha de ser capaç de baixar moltes més dades o processar-les en poques hores perquè els centres meteorològics puguin incloure-les en els seus models i en les prediccions. 

Portabella ho explica amb un exemple molt visual: uns remolins atmosfèrics (vòrtex de Von Kármán) que es podien observar des de satèl·lit, tant en altura com a la superfície, a l'illa portuguesa de Madeira, però, en canvi, els models meteorològics globals no els representaven correctament o ni tan sols els detectaven. 

Tempestes entre mediterrànies i tropicals

Ara, l'objectiu és estudiar i entendre millor aquests fenòmens.

Jordi Mercader, enginyer de modelització del Servei Meteorològic de Catalunya, assegura que ja tenen indicis del que està passant, però que cal confirmar-ho amb investigacions científiques rigoroses.

Explica que hi ha fenòmens, com el d'aquest cap de setmana, amb característiques tropicals, tot i que ha tingut lloc fora de les regions tropicals. Aquesta barreja ja fa que siguin especialment complicats d'estudiar.

Primer hem d'entendre la física que hi ha al darrere. Després podrem incorporar el coneixement als models meteorològics per millorar-ne les prediccions.

Els models intenten reproduir la realitat. El problema és que estan dissenyats amb alguns paràmetres que probablement ja han quedat desfasats.

Per això, Mercader explica que cal estudiar a fons aquestes noves situacions que hem viscut i que, en certa manera, els models poden ser un laboratori. Permeten fer proves i comprovar si introduint els canvis actuals d'aquest "nou clima", milloren els resultats de predicció. Mercader argumenta que malgrat que la predicció meteorològica sempre té un component d'incertesa i que no es pot aspirar a encertar-ho tot al cent per cent, si aconsegueixen augmentar la precisió de les prediccions, ja serà tot un èxit.

Una fotografia més precisa

Mercader també explica que poder disposar d'una nova generació de satèl·lits permetrà obtenir perfils de temperatura i humitat amb molta més freqüència.

A banda també espera que futures missions inspirades en el satèl·lit Aeolus, que mesura els vents de tot el planeta des de l'espai, podrien donar dades del vent a diferents altures.

Segons Mercader, la cooperació internacional és vital per aconseguir-ho. Sobretot per poder compartir costos de les missions espacials i perquè al final, tots els països del món s'acaben beneficiant de millorar la xarxa d'observació de l'atmosfera. I tal com ho defineix ell, podria ser una autèntica revolució per a la predicció meteorològica. 

Com a dada curiosa, quan Mercader es refereix a l'evolució dels models meteorològics, en parla com d'una "revolució lenta". Ho defineix així perquè, cada deu anys, es guanya un dia de pronòstic fiable. És a dir, que si avui dia es pot tenir un pronòstic a quatres dies vista, d'aquí a una dècada serà possible tenir-los amb cinc dies d'antelació.

Segons explica, els models globals del Centre Europeu divideixen la superfície del planeta en una quadrícula, amb quadrats d'uns 11 quilòmetres d'ample i 11 quilòmetres de llarg. Mercader espera que aquesta quadrícula s'aconsegueixi reduir fins als 4 o 5 quilòmetres d'ample i de llarg. Com més petita sigui la quadrícula, amb més detall es podran fer les previsions.