La crisi de la pagesia: "Hi ha dies que penses: 'Hòstia, això no val la pena'"

Pagesos i ramaders tornaran a mobilitzar-se per reivindicar millores en el sector primari en el primer aniversari de la revolta pagesa. Ara fa un any, llargues cues de tractors van paralitzar la circulació de diverses vies catalanes. Accions similars van tenir lloc també a la resta d'Europa, sobretot a França. El programa "Col·lapse" ha analitzat aquesta situació amb Marta Dordas, representant del Gremi de la Pagesia, i amb els periodistes Josep Martí Blanch i Carles Costa.

Què ha canviat durant aquest any? "No ha passat quasi res", ha dit Marta Dordas, i ha afegit: "Per part nostra, sí. Ens hem organitzat, som un gremi, els mitjans de comunicació ens reconeixen i ens truquen, i el govern comença a interactuar amb nosaltres i a voler-nos en les taules de treball. Tot i això, el govern vers al sector primari no ha acabat de desplegar ni ha fet cap acció gaire concreta."

Segons Josep Martí Blanch, en l'administració s'hi ha instal·lat una idea: "Hem de conviure amb el sector primari, però, en realitat, fa nosa."

"És la gent que ha donat forma al paisatge i la mirada cap a ells és negativa i d'incomprensió. Són persones que es passen el dia fent una feina molt dura, que es lleva molt aviat i que se'n va a dormir molt tard i, en lloc de posar-los facilitats, els posem obstacles. És un miracle que hi hagi joves que entrin a treballar en el sector primari, que agafin el relleu als seus pares."

 

L'estat de salut de la pagesia catalana

El 2020, un 67% dels caps d'explotació a Catalunya tenien més de 55 anys i només un 4% en tenien menys de 35. 10 anys abans, el 2009, la franja d'edat superior als 55 anys ocupava un 55%. Per tant, el sector primari està envellint i no hi ha un relleu generacional.

Sobre aquest tema, Dordas, que també és veterinària, ha explicat que el seu pare no volia que es dediquessin a la pagesia: "No volia que visquéssim el que van viure els meus avis i els meus pares." I ha afegit: "Ara soc cap d'explotació, però faig la feina juntament amb una altra persona i ho combino amb l'altra feina. I no soc l'única, la majoria de la gent que es dedica al sector primari ha de tenir dues feines."

 

"Col·lapse" també ha comptat amb el testimoni de Pol Dunyó, pagès agroecològic des de fa dotze anys. "Hi ha dies que penses: 'Hòstia, això no val la pena'." Ha explicat que ell va participar en les mobilitzacions de l'any passat perquè va creure que era un esdeveniment important, però ha dit: "Jo no he notat cap canvi i no conec ningú que hagi notat res."

 

Dunyó ha enumerat alguns dels problemes que encara pateix el sector primari:

"Tenim una competència deslleial, accés a tot tipus d'alimentació, de tot tipus de qualitats i de procedències, a uns preus molt baixos. Després, tenim complicacions amb el canvi climàtic, tenim uns climes absolutament esquizofrènics. També un problema de rendibilitat. Les inversions a pagès, en general, són molt difícils d'amortitzar. I és molt difícil treballar amb l'administració, de vegades, fins i tot, impossible."