La "dama de l'Onyar" decorava la discoteca La Sala del Cel

La cara descoberta diumenge al riu Onyar amagava més d'una sorpresa. La primera, la que es van emportar els veïns del Barri Vell de Girona, quan van veure el rostre d'una dona, enmig del fang, a la llera del riu. Va resultar ser un fragment d'una escultura de metall que, d'entrada, es va pensar que era del segle XVIII o anterior, com va explicar l'alcaldessa Marta Madrenas.

Però la història ha tingut un gir inesperat perquè es tracta d'una peça que es va fer servir per a una "performance" a la discoteca La Sala del Cel de Girona, a principis dels anys 90.

Com ja es va dir des del primer moment, és una rèplica de l'obra de Gian Lorenzo Bernini "Èxtasi de Santa Teresa". L'autor, l'artista empordanès Jordi Mitjà, en va fer tres còpies, i ha explicat per Twitter d'on li va venir la inspiració.  

 

L'artista la va donar a un amic, Xavi Montojo, que vivia a prop d'on van trobar-la diumenge, i es va perdre el 1998. Montojo ha explicat a Catalunya Ràdio que en aquella època eren joves, eren "molt socials" i "molta gent va passar per aquella casa".

 

 

No descarta que algú la llancés al riu, en una festa, però no recorda com va desaparèixer:

"M'he canviat 18 vegades de casa i sempre s'han quedat coses pel camí. Però són coses que he decidit jo i, en aquest cas, no."

 

Xavi Montojo, que ara és a Edimburg, també ha explicat com era la instal·lació que es va fer a La Sala del Cel:

"Jo era artista visual i vam fer una instal·lació molt provocadora, a la barra de la discoteca, amb les cares que miraven al públic."

 

Li agradaria recuperar la peça. "És meva, m'agradaria que tornés a casa, però estic obert a propostes", ha dit.

L'escultura està ara en custòdia del Museu d'Història de Girona, que voldria quedar-se-la com a patrimoni de la ciutat, i que ha anat seguint les pistes de la "dama de l'Onyar", com l'han batejat:

 

 

Com diuen des del museu, "aquest rostre femení i misteriós aporta metàfora i simbolisme als temps difícils que vivim; i l'aventura de la seva troballa i del rescat de les aigües posa de manifest com d'important n'és la cultura per a la supervivència de la societat".