"La dificultat del pare és no trobar un terreny comú per al conflicte amb el seu fill", diu Serra
El programa El matí de Catalunya Ràdio, amb Mònica Terribas, ha entrevistat avui l'escriptor i periodista Michele Serra, que ha presentat el seu llibre Escarxofats, editat per l'editorial La Campana. El llibre, que explica la vida d'un jove des del punt de vista del seu pare, ha estat un fenomen a Itàlia, on se n'han venut 350.000 exemplars.
Paternitat fragmentada
"Aquest llibre són, en realitat, fragments de novel·la. Jo no volia publicar-ho, però vaig pensar que el pare protagonista de la novel·la també està fragmentat, esmicolat. No sé si s'ha de sentir enfurismat, adolorit o trist, però sobretot està confós i, per tant, la seva novel·la també ha de tenir una estructura confosa."
"El llibre també demana als pares una mica d'autocrítica. La gran dificultat del pare d'aquest llibre és que no troba ni tan sols un terreny comú per al conflicte; només troba silenci, l'absència. De fet, en el llibre només parla el pare, que està superat per l'ansietat. El fill és un misteri."
Feedback
"Quan es va publicar el llibre, vaig rebre moltíssimes opinions, cartes, correus electrònics, de pares i mares que estaven molt contents perquè s'identificaven amb el problema que explica el pare del llibre."
"També m'han escrit molts nois i noies, amb reaccions molt diferents: alguns ho han fet enfurismats i d'altres s'han identificat amb el personatge que es descriu a la novel·la, i m'han dit que estan molt contents de ser així perquè no es volen assemblar als adults."
L'escarxofat
"Escarxofar-se és una posició misteriosa. La primera idea és que es tracta d'una postura pròpia d'una persona molt mandrosa, molt indolent, d'una persona que, senzillament, rebutja el món. Ara bé, en aquesta postura, probablement, estan pensant, reflexionen, projecten, imaginen... De manera hiperconnectada, molt sovint."
"L'esperança del pare és arribar a discutir amb el seu fill, que aquest es trobi -com van fer els nois i noies de la meva generació, que van viure una topada duríssima contra els polítics-, contra els pares a nivell polític, social, contra la moral familiar i sexual... Va ser molt dur, però tots llegíem el mateix diari, tots miràvem el mateix telenotícies i, per tant, ens barallàvem sobre la mateixa realitat. Ara jo, sincerament, no sé en quina realitat viuen aquests escarxofats."
Sense senyal
"Pel que fa la comunicació, de vegades tinc la percepció que els joves viuen, en certa mesura, amb una actitud autista. Estan constantment connectats a l'iPhone, a l'iPad... És un procés narcisista, com si es tractés d'un mirall, com si hi hagués una necessitat contínua d'explicar el que s'està fent a cada moment. El meu dubte és si les xarxes socials són veritablement socials."
"Si existís una fórmula màgica per solucionar el problema de comunicació que hi ha entre els pares i mares, i els i les joves, no hauria escrit una novel·la, hauria fet un manual."
Ràbia escarxofada
"Els joves italians haurien d'estar enfurismats, perquè no tenen feina, perquè la taxa d'atur juvenil és del voltant del 50%. Diuen que no hi ha futur, que els adults els han robat el seu futur; però no hi ha una traducció política d'aquest malestar. La seva ràbia no té forma, és una ràbia que no té paraules, i això fa molta por. És, en realitat, una depressió, un estat que no és propi de la joventut. És molt poc natural, viure una depressió als 20 anys."
Catradio.cat/mati
Facebook.com/elmatidecatalunyaradio
Twitter.com/maticatradio
Paternitat fragmentada
"Aquest llibre són, en realitat, fragments de novel·la. Jo no volia publicar-ho, però vaig pensar que el pare protagonista de la novel·la també està fragmentat, esmicolat. No sé si s'ha de sentir enfurismat, adolorit o trist, però sobretot està confós i, per tant, la seva novel·la també ha de tenir una estructura confosa."
"El llibre també demana als pares una mica d'autocrítica. La gran dificultat del pare d'aquest llibre és que no troba ni tan sols un terreny comú per al conflicte; només troba silenci, l'absència. De fet, en el llibre només parla el pare, que està superat per l'ansietat. El fill és un misteri."
Feedback
"Quan es va publicar el llibre, vaig rebre moltíssimes opinions, cartes, correus electrònics, de pares i mares que estaven molt contents perquè s'identificaven amb el problema que explica el pare del llibre."
"També m'han escrit molts nois i noies, amb reaccions molt diferents: alguns ho han fet enfurismats i d'altres s'han identificat amb el personatge que es descriu a la novel·la, i m'han dit que estan molt contents de ser així perquè no es volen assemblar als adults."
L'escarxofat
"Escarxofar-se és una posició misteriosa. La primera idea és que es tracta d'una postura pròpia d'una persona molt mandrosa, molt indolent, d'una persona que, senzillament, rebutja el món. Ara bé, en aquesta postura, probablement, estan pensant, reflexionen, projecten, imaginen... De manera hiperconnectada, molt sovint."
"L'esperança del pare és arribar a discutir amb el seu fill, que aquest es trobi -com van fer els nois i noies de la meva generació, que van viure una topada duríssima contra els polítics-, contra els pares a nivell polític, social, contra la moral familiar i sexual... Va ser molt dur, però tots llegíem el mateix diari, tots miràvem el mateix telenotícies i, per tant, ens barallàvem sobre la mateixa realitat. Ara jo, sincerament, no sé en quina realitat viuen aquests escarxofats."
Sense senyal
"Pel que fa la comunicació, de vegades tinc la percepció que els joves viuen, en certa mesura, amb una actitud autista. Estan constantment connectats a l'iPhone, a l'iPad... És un procés narcisista, com si es tractés d'un mirall, com si hi hagués una necessitat contínua d'explicar el que s'està fent a cada moment. El meu dubte és si les xarxes socials són veritablement socials."
"Si existís una fórmula màgica per solucionar el problema de comunicació que hi ha entre els pares i mares, i els i les joves, no hauria escrit una novel·la, hauria fet un manual."
Ràbia escarxofada
"Els joves italians haurien d'estar enfurismats, perquè no tenen feina, perquè la taxa d'atur juvenil és del voltant del 50%. Diuen que no hi ha futur, que els adults els han robat el seu futur; però no hi ha una traducció política d'aquest malestar. La seva ràbia no té forma, és una ràbia que no té paraules, i això fa molta por. És, en realitat, una depressió, un estat que no és propi de la joventut. És molt poc natural, viure una depressió als 20 anys."
Catradio.cat/mati
Facebook.com/elmatidecatalunyaradio
Twitter.com/maticatradio
