Robats, desplaçats i sense identitat: els nens orfes, perduts o abandonats després de la fi de la Segona Guerra Mundial

El maig de 1945 va acabar la Segona Guerra Mundial. Europa s'havia convertit en un camp gegant en ruïnes. Milions de persones desplaçades pel conflicte deambulaven per la runa. Entre ells, centenars de milers de nens. Orfes, perduts o abandonats, que s'havien d'espavilar per sobreviure. Són "Els fills del caos".

Per primer cop a la història, els nens es van convertit en objectiu de la guerra. Víctimes de polítiques d'exterminació, de bombardejos o de treballs forçats. Per a aquests nens, la guerra no havia acabat. Eren, sense cap mena de dubte, les primeres víctimes de la postguerra.

És el cas de Ronia Hoffman, que amb dotze anys va haver de vagar tota sola pels carrers d'alguna ciutat polonesa.

"No tenia menjar, no tenia res. Vaig anar a una ciutat i vaig començar a picar a les portes. 'Em pot donar una mica de menjar? Tinc gana'. N'hi havia que em donaven un crostó de pa i n'hi havia que no em donaven res. Em tancaven la porta als nassos."

George Reinitz tenia dotze anys quan van acabar brutalment amb la vida que duia. A ell i la seva família, els van detenir a Hongria perquè eren jueus, i la primavera del 1944 els alemanys els van deportar al camp de concentració d'Auschwitz-Birkenau. El George va ser un dels pocs que es van salvar quan els van trobar els soldats russos horroritzats que van alliberar el camp.

"En qüestió de deu minuts van entrar-hi com mil soldats russos. Recordo que els vaig fer petons, els vaig abraçar i els vaig donar les gràcies."

A Janusz Bukorzycki, que vivia a Lódz, a Polònia, el van enviar a Oberweis, a Àustria, a 800 quilòmetres. Va compartir destí amb molts dels seus desafortunats compatriotes, obligats a convertir-se en nens soldats o condemnats a treballs forçats per servir la maquinària de guerra nazi.

"Només tenia deu anys quan em va venir a buscar la Gestapo. La meva mare va dir que em volia acompanyar, però li van dir que no i es va haver de quedar."

A més del Janusz, perdut a Àustria; la Ronia, pels descampats de Polònia i Ucraïna, i el George, alliberat d'Auschwitz, lluny de la seva Hongria natal, milers i milers de nens van engrossir la immensa allau de refugiats que van recórrer Europa quan la guerra es va acabar. Van viure una autèntica tragèdia intentant tornar a casa.

La gana va ser el pa de cada dia de milions de supervivents europeus. S'hi havia d'actuar amb urgència. I això és el van fer les potències aliades, que van posar en marxa l'operació humanitària més important de la història: l'UNRRA, l'Administració de les Nacions Unides per al Socors i l'Ajuda.

Aleta Brownlee, voluntària nord-americana de l'UNRRA i responsable de tots els nens perduts d'una gran regió d'Àustria, narra la història d'una operació de rescat que va resultar ser molt més complicada del que s'esperava.

"Hi ha nens molt petits i també adolescents. Molts porten la roba brutíssima i es cobreixen els peus amb sabates plenes de forats. El més depriment de tot és que cada dia l'exèrcit ens en porta més."

En només tres mesos, l'UNRRA va localitzar milers de nens de països de l'est d'Europa. Però com és que els nazis en van portar tants a Alemanya i Àustria? Van furgar els arxius i van descobrir que els nazis van llançar una operació a gran escala anomenada "la germanització de nens", amb el segrest generalitzat de nens de menys de sis anys que es poguessin considerar racialment purs. Aquests nens van ser apartats per la força dels seus pares o segrestats en parcs o quan sortien d'escola.

Els voluntaris de l'organització humanitària van haver d'iniciar un procés increïblement laboriós de recerca i identificació per mirar de localitzar les famílies d'aquests milers de nens que, molts cops, només podien proporcionar fragments d'informació sobre el seu passat.

Molts dels nens perduts van haver de fugir d'Europa per sobreviure. Altres van tornar a ser desplaçats, els van separar de les seves famílies adoptives o van ser robats per països que necessitaven repoblar-se. Molts no van descobrir la seva autèntica identitat fins al cap de molts anys.

Anna Berezowska va ser segrestada, segurament a Polònia, al cap de poc de néixer. La van enviar a una família austríaca, on va créixer i es va sentir estimada. Va ser un dels milers de nens trobats per l'UNRRA, que va rebre l'ordre de separar els nens de les famílies amb què vivien per tornar-los als països on havien nascut.

"Em van treure del llit en plena nit. Hi havia dos homes amb uniforme verd. Devia ser espantós per a la mare, que es va quedar a la porta mirant com me n'anava, retorçant-se les mans, plorant desesperadament."

A l'Anna la van enviar a Polònia, però allà no l'esperava ningú perquè no s'havien trobat els seus pares biològics. Tampoc no va tornar a veure mai més la seva mare austríaca.

Amb el pretext de l'interès superior d'aquests nens i de la nació, França, els Estats Units, la Gran Bretanya o els països del bloc soviètic es van llançar a una autèntica carrera pels nens. Per oportunisme demogràfic, aquests països van desplaçar i adoptar aquests orfes, i els van esborrar la seva història i la seva identitat.

La reconstrucció d'Europa va amagar aquesta història mai contada. Avui, gràcies als testimonis exclusius de protagonistes francesos, polonesos, alemanys i nord-americans, a arxius no publicats mai i a diaris personals de metges i treballadors socials, és possible explicar la tragèdia que van viure aquells fills perduts de la guerra.

Fitxa tècnica:

Direcció: Agnès Pizzini, Julien Johan

Guió: Agnès Pizzini, Julien Johan, Hugues Nancy

Producció:  Fanny Glissant, Gaël Leiblang, Rafael Lewandowski, Małgorzata Brzeczkowska, Annabella Nezri

Imatge: Alberto Marquardt, Ruth Berdah Canet,  James Powers, Alex Margineanu, Adrien Rappoport, Jakub Burakiewicz

Edició: Johann Le Rallier, Fabrice Girardi, Julien Johan

Música original: Jérome Rebotier

 

"Els fills del caos" ("1945, les enfants du chaos") és una producció d'Elephant Doc, en coproducció amb Vertigo, Polish Film Institute, CANAL+ Poland, RTBF, Lutetia Arabians i Kwassa Films, i amb la participació de France Télévisions i RTS / Planète +.