La familia Savages (* * * * -)

Ara feia dies que no s'estrenava una pel·lícula tan completa com la sarcàstica tragicomèdia "La familia Savages". Tot i que reconec que segueix el patró clàssic de les comèdies dramàtiques independents nord-americanes, és un bon retrat sociològic, amb sentit de l'humor, sobre la manera d'afrontar l'envelliment.


Fa uns mesos, "La familia Savages" va estar nominada en dues categories dels Oscars (millor guió original i millor actriu protagonista). No va guanyar, però ho hauria pogut fer. "La familia Savages" té un guió estructurat, uns personatges ben descrits, uns actors en estat de gràcia i un equilibri en els diversos tons de la narració. Laura Linney i Philip Seymour Hoffman interpreten dos germans adults, amb maneres diferents d'afrontar la vida, que s'han de fer càrrec del seu pare malalt plantant cara a les ferides familiars. L'un se sent malament, s'enganya i maquilla la crua realitat, mentre que l'altre és més pràctic, assumeix la situació i prefereix no aturar-se a reflexionar per protegir-se.



Lluny del sentimentalisme, "La familia Savages" és, doncs, és una oportuna reflexió sobre la soledat i la insatisfacció.