La febre de l'oli de colza: què són els camps grocs que tenyeixen Catalunya?

El cultiu de colza, que es produeix als camps grocs que aquests dies tenyeixen Catalunya, s'ha disparat un 14% en l'últim any i mig: s'ha passat de les 10.801 hectàrees que es van cultivar el 2019, a les 12.315 del que portem del 2021. Un boom que s'explica en part perquè la UE ho promou amb ajudes econòmiques a la pagesia.

Fenomen europeu

En el conjunt de l'estat, la producció també s'ha més que doblat en els últims deu anys i ha passat de 64.000 tones recol·lectades el 2011 a les 148.000 del 2019. Aquí, la majoria de colza que es recol·lecta s'exporta, a diferència d'Alemanya i França, que són grans productors i el consumeixen també com a oli de taula.

L'oli que no es troba als supermercats

A Espanya, la seva producció es dedica a un ús industrial perquè aquest oli té molt mala premsa. De fet, és pràcticament impossible trobar-ne als supermercats perquè a principis dels anys 80 l'oli de colza va provocar una de les intoxicacions alimentàries més grans d'Espanya, en què van morir 3.800 persones i es van intoxicar 20.643 persones. Tot va sorgir arran d'una partida adulterada per a ús industrial que es va distribuir per al consum humà.

Com es fa l'oli de colza?

A "Planta baixa" hem conegut la família Rovira, que no només cultiva colza, sinó que també elabora i embotella l'oli que distribueixen per tot Catalunya.