La fossa comuna dels bancs

Als catedràtics d'Economia que ahir van venir a l'"Àgora" -edició 500- no els sembla malament la manera com es rescata Xipre. Sí que critiquen el garbuix de desconfiança que ha generat la troica en els últims dies i deploren les paraules d'ahir del president de l'Eurogrup, per la por que generen, d'haver anunciat que el model de rescat xipriota era exportable a qualsevol altre país de la UE.

Sigui de forma indirecta, amb les injeccions de diner públic que acaben repercutint a la butxaca dels contribuents, o sigui de forma directa, amb els estalvis dels dipositants que tenen més de 100.000 euros en un compte corrent, el rescat dels bancs l'acaba pagant la gent. De debò que la mala gestió -per no parlar de la mala fe- dels banquers i l'escassa vigilància dels bancs centrals que no han vigilat com caldria, ho ha de pagar la bona gent amb els seus estalvis?

I per més milions d'euros que s'hi posen, sembla que a Bankia o a CatalunyaBank mai no es resol el problema, i anem enterrant més i més diners públics com si fos una fossa comuna. Ni tan sols creant un banc dolent per desviar-hi els actius tòxics no n'hi ha prou. Els bancs han enfonsat a Irlanda, Islàndia i Xipre. Espanya encara trontolla i els presidents del Banc Central d'aquests països, aquesta setmana, se'n van de Setmana Santa amb les butxaques quan, segurament, els tocaria estar a la presó gruant la seva responsabilitat.