La Fundació Miró dedica una retrospectiva a Josep Lluís Sert, l'arquitecte que la va dissenyar

La Fundació Miró recorre la totalitat de l'obra de Josep Lluís Sert, un dels principals arquitectes del segle XX i artífex de l'edifici seu de la pròpia fundació, a través d'una exposició que abasta la seva carrera professional, entre el 1928 i el 1979. L'exposició proposa una aproximació a la figura de Sert (1902-1983), el més internacional dels arquitectes catalans del segle XX, després de Gaudí, a partir d'un recorregut per la seva obra en el context d'un espai creat per ell mateix, el que possibilita una relació infreqüent entre continent i contingut. La mostra s'obre amb una evocació biogràfica que introdueix l'espectador en la figura de Sert mitjançant un seguit de fotografies, obres d'art o diversos records relacionats amb la seva vida, per destacar les seves múltiples facetes -d'arquitecte, urbanista o professor- i la seva estreta vinculació amb el món de les arts plàstiques. Els projectes escollits són l'edifici d'apartaments del carrer Muntaner (Barcelona), la Ciutat dels Motors (Brasil), el pla pilot per Chimbote (Perú), l'ambaixada dels EUA a Bagdad, la casa Sert, el Holyoke Center i la Peabody Terrace a Cambridge (EUA), la Fundació Maeght de Sant Pau de Vença (França) i la Roosevelt Island a Nova York. Aquestes obres, mostrades en maquetes, resumeixen la trajectòria professional de Sert, de la qual es presenten, en format menor i exposades sobre taules fins a un total de 130 projectes, referits a les seves tres etapes, que comencen a Barcelona, prossegueixen a Nova York i culminen a Cambridge (Massachusetts). El període de Barcelona conclou amb la Guerra Civil espanyola i l'exili, i en l'etapa en què obre oficina a Nova York va projectar ciutats noves i grans reformes de ciutats existents que, en paraules de Freixa, "lamentablement no es van arribar a fer". L'etapa de Cambridge, quan realitza més de seixanta projectes, és el moment d'"estabilitat i continuïtat" L'edifici de la fundació és també protagonista actiu de l'exposició, ja que deliberadament en els seus murs no s'han penjat plànols o fotografies de l'obra de l'arquitecte, però a sobre s'hi projecten frases que denoten els canvis ideològics de Sert.