La Fundació Miró obre al públic el Jardí dels Xiprers i reordena la col·lecció
L'obertura al públic del Jardí dels Xiprers, que la Fundació Joan Miró acaba de recuperar, no és un fet casual. Tanca un cercle que es va obrir ara fa poc més de vuit anys amb l'arribada del director de l'entitat, Marko Daniel, i la seva voluntat d'obrir als visitants el Pati Nord, l'impressionant balcó sobre Barcelona.
Així havien concebut la Fundació Joan Miró i l'arquitecte Josep Lluís Sert: un espai obert al món.
El Jardí del Xiprers suposa, també, una metàfora del que és la nova reordenació de la Col·lecció de Joan Miró i l'adeu, inesperat, de Daniel ara que es tanquen les celebracions del 50è aniversari de la Fundació Joan Miró.
Dins i fora, dalt i baix, obert i tancat
La nova exposició, precisament, rep el nom de "Cercles". "Estem molt estretament vinculats al que Miró volia fer: aquesta sensació de pensar sempre que la natura té una gran importància per a les nostres vides", explica Marko Daniel, que afegeix: "Els cercles de la natura. Tot és cíclic."
El Jardí dels Xiprers és tota una declaració d'intencions de la nova disposició de l'obra mironiana. Lluny de seguir un ordre cronològic, s'aposta per un joc de contraris posant en relació l'arquitectura, les obres i les persones. És un "Dins i fora", a través de la llum que entra per les finestres, cada vegada més obertes, resseguint la llum del sol.
El joc de les perspectives s'accentua gràcies als nivells dels espais. Així, l'immens "Tapís de la fundació", penjat a la mateixa paret des del 1979, pren dimensions molt diferents si es mira arran de terra o si pugem al balcó per observar-lo.
La "Parella d'enamorats dels jocs de flors d'ametller", la maqueta del conjunt escultòric de La Défense, de París, ara ve acompanyada de petits objectes. "Petit i gran" mostra com Miró va desenvolupar la seva obra escultòrica a partir de l'assemblatge d'objectes quotidians.
Es posa de manifest, doncs, la importància que donava als volums i les formes de la natura. De fet, Miró sovint recorria al microscopi o el telescopi per explorar realitats invisibles a la vista.
La carpeta "Cercle"
L'exposició, comissariada per Teresa Montaner, cap de Col·leccions de la Fundació Joan Miró, i Marta Ricart, artista i investigadora, parteix d'una carpeta de treball de Joan Miró feta a Palma i, actualment, conservada a l'arxiu de la Fundació en què Miró relaciona imatges del cosmos amb representacions culturals.
Permet entendre els processos de treball de l'artista i els seus interessos. Tant important és la terra --i ara és un gran tapís fet a mà per Josep Royo qui dona la benvinguda a la mostra, al costat d'obres de paisatges de Mont-roig del Camp, el punt de partida del seu univers creatiu-- com el cel, que és visible amb grans peces com "Mans volant cap a les constel·lacions", de 1974, o "L'estel matinal", de 1940, la frase amb què Miró es dirigia a la seva esposa Pilar Juncosa.
Els processos creatius són claus en l'obra mironiana. Per això, la nova exposició compta amb exemples molt visuals alhora d'acompanyar les peces. Així, per exemple, "Fer i deixar fer" explica com Miró podia intervenir una tela amb un impuls ràpìd, un gest enèrgic perquè una obra prengués forma.
Com també hi havia altres treballs que els deixava reposar. És el cas del tríptic "L'esperança del condemnat a mort", pintant el mateix dia de l'execució de Salvador Puig Antich.
El primer oli sobre tela de la fundació arriba del Reina Sofia
"Cercles" no és una exposició tancada, sinó que s'hi aniran incorporant obres. Algunes en marxaran, també. És el cas de "Pintura (cargol, dona flor, estel)", del 1934, que arriba com a préstec del Museu d'Art Reina Sofia de Madrid.
Es tracta del primer quadre que es va exposar durant la inauguració de la Fundació Joan Miró, l'única que compta amb text escrit a sobre la tela.
Aquesta peça va ser donada per Pilar Juncosa al Reina Sofía el 1986. Ara s'exposa al costat d'escultures d'Alexander Calder i d'altres de Miró, com "Dona i ocell en la nit", plantejant un equilibri constant de les formes i els cossos que habiten el cosmos.