La generació Z manté les protestes al Marroc: què demanen i per què recorda les revoltes àrabs

Les protestes al Marroc protagonitzades per joves de la generació Z han continuat aquest dimecres en algunes ciutats del país nord-africà per cinquena jornada consecutiva. A més, s'han reproduït i agreujat els aldarulls que van començar aquest dimarts, i han mort dos manifestants en una ciutat del sud del país.

Tot i haver estat prohibides per les autoritats de l'estat alauita, el grup GenZ 212 ha mantingut la crida, principalment a través de Facebook, TikTok i Discord, perquè els joves marroquins que exigeixen millores en el sistema educatiu i sanitari, més justícia social i mesures contra l'atur juvenil continuïn amb les protestes als carrers.

Són les manifestacions més grans dels últims anys contra el govern. La repressió ha estat contundent, amb més de mig miler de detinguts a tot el país.

Aquest dimarts a la ciutat d'Oujda, a l'est del Marroc, s'han produït xocs entre els manifestants i els antiavalots i una persona ha resultat ferida a les dues cames després de ser atropellada per un vehicle de les forces policials, segons l'agència oficial MAP.

En poblacions com Témara, situada disset quilòmetres al sud de Rabat, o Beni Mellal, 240 quilòmetres al sud-est de la capital, els manifestants han bloquejat carrers, han cremat contenidors i han llançat pedres contra els vehicles policials. Mitjans locals citats per l'agència EFE parlen de protestants i agents ferits.

Molts d'aquests aldarulls, que mostren vehicles bolcats, destrossats i en flames, han estat retransmesos en directe a través de diferents xarxes socials.

Aquest dimecres la Fiscalia de Casablanca ha anunciat la detenció de 24 persones, sis de les quals menors d'edat, després de bloquejar dissabte passat una de les principals avingudes de la ciutat.

Així mateix, el ministeri públic ha decidit processar 37 manifestants detinguts en els últims tres dies a la ciutat de Rabat, tres dels quals continuen en presó preventiva.

Els partits que conformen la coalició governamental al Marroc han expressat aquest dimarts la disposició al diàleg i respondre a les demandes de les manifestacions.

Les demandes de la generació Z

"Volem hospitals, no estadis!" i "No volem el Mundial, volem sanitat" són algunes de les proclames que s'estan sentint aquests dies als carrers del Marroc en boca dels joves mobilitzats pel col·lectiu GenZ 212.

El nom ve de la generació que ara té entre 16 i 28 anys i el prefix telefònic del Marroc.

Un jovent, profundament afectat per la manca d'oportunitats laborals --l'atur juvenil se situa vora el 40%--, que, més enllà de les millores en sanitat i educació, també posa sobre la taula els problemes d'accés a l'habitatge o la necessitat de subvencionar productes de primera necessitat.

En un comunicat publicat dimarts a la nit a la seva pàgina de Facebook, GenZ 212 lamentava "els disturbis o el vandalisme que puguin afectar propietats públiques o privades".

En aquest sentit, el grup insta els participants a protestar pacíficament i evitar qualsevol comportament que pugui "deslegitimar les demandes justes".

El contrast entre les inversions multimilionàries destinades a la construcció dels estadis que acolliran el Mundial de futbol del 2030 i la manca de finançament de serveis socials, com hospitals i universitats, és un element de malestar social que alguns joves han volgut visibilitzar durant les protestes.

"Almenys l'estadi de la FIFA tindrà un kit de primers auxilis! Els nostres hospitals no", deia un dels cartells durant una manifestació a Rabat.

A la frustració i ràbia per la desorbitada despesa en la Copa del Món de futbol, s'hi afegeix el malestar per la mort de vuit dones embarassades a les quals es van practicar cesàries a l'Hospital Hassan de la ciutat d'Agadir.

Els joves també s'oposen a un projecte de llei que, segons denuncien, vol privatitzar les universitats.

Les revoltes àrabs, en la memòria col·lectiva

El del Marroc no és un cas aïllat: els joves també s'han mobilitzat recentment en països com Madagascar, el Nepal, Indonèsia, Kenya i les Filipines. És una generació que es mobilitza a les xarxes i alça la veu per reclamar canvis.

Una demanda de canvis i de justícia social, principalment entre el jovent, que entre finals del 2010 i principis del 2011 va fer esclatar les anomenades revoltes àrabs a bona part del Pròxim Orient i el nord d'Àfrica.

Mentre països com Tunísia, Egipte, Líbia i Síria van experimentar, almenys durant uns anys, canvis de règim o l'esclat de guerres civils, les monarquies d'estats com el Marroc i Jordània van aconseguir mantenir l'statu quo.

En el cas marroquí, el rei Mohamed VI no ha estat capaç o no ha volgut respondre a les demandes que fa més d'una dècada van sacsejar els carrers. La corrupció, el desigual repartiment de la riquesa o la manca d'inversions públiques continuen sumint gran part de la població en la pobresa i forçant-los, en molts casos, a migrar.

Amb el mateix esperit, el càntic que llavors va recórrer tot el món àrab, "El poble vol la caiguda del règim", ha estat substituït ara al Marroc per "El poble vol la caiguda de la corrupció".