La Generalitat crea un cens únic de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme

El conveni unifica formalment el cens de desapareguts, ja que l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya registrava pel seu compte des de l'any 2002 els casos dels quals tenia coneixement, i permetrà també reforçar el servei d'investigació.

Segons ha explicat el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, aquest cens únic de desapareguts es veurà complementat amb altres mesures que preveurà la llei de fosses comunes, que es remetrà al Parlament el mes de setembre.

El govern català serà l'encarregat de centralitzar aquest cens i les investigacions que es facin sobre el destí d'aquestes persones. Des del 2003, el cens de desapareguts que elabora la Generalitat ha registrat 1.801 persones. D'aquests, la majoria son soldats -gairebé tots de l'exèrcit republicà morts al front-, però també civils morts durant la guerra o la postguerra.

Un procés difícil

La dificultat que comporten aquestes investigacions és que, en la majoria dels casos, les desaparicions van tenir lloc fa 70 anys i les morts no havien estat registrades, cosa que explica el fet que encara queden 1.613 expedients per resoldre.

De fet, quan es rep una sol·licitud d'investigació se sol tardar més d'un any a emetre un informe en el qual s'inclouen documents com padrons, certificats de naixement, documentació de l'Arxiu de Salamanca, filiació militar i llistats de quintes, entre d'altres, si bé també es fan consultes a ajuntaments i altres organismes.

A partir d'ara, però, es pretenen agilitzar els tràmits per intentar identificar els desapareguts durant el conflicte com més aviat millor.