La gestació subrogada, a "Solidaris"
Tenir fills, ser mare o pare, és un desig legítim i fins i tot pot ser una necessitat. Ara bé, és un dret? La gestació subrogada ha obert un debat ètic, científic i legal que divideix tant conservadors com progressistes i també el moviment feminista o la comunitat LGTB. Per als partidaris, es tracta d'una tècnica de reproducció assistida més, una necessitat social com ho són la legalització del matrimoni homosexual o l'avortament. En canvi, els detractors ho comparen amb l'esclavatge, qualificant-ho de compravenda de nens i alerten que cosifica i mercantilitza el cos de la dona i atempta contra la seva dignitat i la dels infants.
Les xifres diuen que cada any al món neixen 20.000 nens i nenes per gestació subrogada. A Espanya, tot i tractar-se d'una pràctica prohibida, s'ha arribat al miler de casos, sobretot procedents des dels Estats Units i Ucraïna, i el partit Ciutadans en fa bandera i ha manifestat públicament la seva voluntat de regular aquest laberint jurídic. Els interrogants sobre la qüestió són diversos. Per a mostra, dos botons: pot considerar-se altruista passar pel procés físic i emocional d'un embaràs i un part i després desprendre's del nadó, si no s'està molt desesperat? Les agències intermediàries i clíniques que se'n lucren, estan disfressant d'altruisme un negoci?
Demà, 23 de febrer, a les 22.05, "Solidaris", amb Albert Segura, parlarà de la gestació subrogada amb Sonia Ruano, portaveu de l'associació Son nuestros hijos; Ester Farnós, doctora en Dret i professora de la UPF; Mònica Navarro, professora de Dret Civil de la UB i membre de l'Observatori de Bioètica i Dret; Anahid Iskenderian, portaveu del Moviment Democràtic de Dones, i amb mares i pares d'infants catalans nascuts per gestació subrogada als Estats Units i a Ucraïna.
El programa "Solidaris" s'emet els dissabtes, de 22.05 a 23.00, a Catalunya Ràdio.