La guerra d'Ucraïna agreuja la crisi climàtica

Ara que ens trobem en un moment en què les emissions de gasos d'efecte hivernacle arriben a nivells rècord --de fet sempre n'estem baten perquè no actuem o ho fem amb passivitat--, la guerra d'Ucraïna accentua més la crisi climàtica.

L'informe "Danys climàtics causats per la guerra de Rússia a Ucraïna", elaborat per un grup d'investigadors liderat per l'expert dels Països Baixos Lennard de Klerk, calcula que els primers 12 mesos de guerra han provocat un augment net de 120 milions de tones de gasos d'efecte hivernacle, l'equivalent a la producció anual d'un país com Bèlgica. Aquesta és la conclusió després d'analitzar des del combustible utilitzat pels vehicles fins als incendis forestals, els canvis en l'ús d'energia a Europa i la futura reconstrucció d'edificis i infraestructures.

Gairebé la meitat de l'augment net de les emissions des que va començar la guerra el febrer del 2022 està vinculada a la reconstrucció prevista d'edificis, carreteres i fàbriques danyades en els combats. Al voltant del 19% de les emissions provenen d'activitats militars, com la crema de combustible en vehicles, la fabricació i l'ús de munició, i la construcció de fortificacions de formigó. També inclou les emissions de gasos d'efecte hivernacle de fora d'Ucraïna relacionades amb la guerra, com: les fuites de gas del sabotatge del gasoducte North Stream, el desviament de vols internacionals i el moviment de refugiats.

Els autors de l'estudi han seguit les directrius sobre informes d'emissions militars desenvolupades per l'Observatori de Conflictes i Medi Ambient i s'han basat en dades de consum de combustibles fòssils, teledetecció a través de satèl·lit i dades obertes publicades. Aquest informe s'ha presentat en paral·lel a la cimera del clima de l'ONU que té lloc aquests dies a Bonn.