La història d'Abderrahim Ougra: d'arribar amagat en un camió a promesa de l'atletisme

L'Abderrrahim Ougra va néixer el 26 de novembre del 1999 i va arribar a Catalunya quan tenia 16 anys. Havia decidit deixar casa seva i la seva família al Marroc per buscar una oportunitat a Europa.

Després d'estar una temporada a Melilla, va amagar-se a la caixa d'un camió per arribar a la Península. El viatge, perillós, va sortir bé i, com a menor no acompanyat, Ougra va acabar en un centre de menors de Juià, al Gironès.

Allà va començar amb la boxa, l'esport que més coneixia, però de seguida va veure que córrer també li agradava.

Mai havia fet atletisme. Va començar a entrenar al GEiEG, a Girona, i quan el seu entrenador, Josep Maria Badosa, el va veure saltar la fossa ho va tenir clar: havien trobat la seva especialitat.

"Quan el vaig veure saltar, gairebé no em vaig creure com de bé ho va fer", recorda Badosa.

D'això ara en fa cinc anys i les marques que ha aconseguit Ougra el posicionen com una de les promeses de l'atletisme. "Si m'ho haguessin dit fa uns anys, no m'ho hauria cregut", admet. "Hauria dit que era impossible. Però veig que vaig millorant a poc a poc", afegeix. 

"Capacitat de patiment"

Amb 22 anys ja ha aconseguit la marca mínima per poder competir en un Campionat d'Europa i una cinquena posició en el campionat d'Espanya absolut.

Els anys 2019 i 2020 ja havia estat campió en la categoria de sub-23. El seu entrenador en destaca la "capacitat de patiment" i que Ougra "sap el que vol i lluita cada dia per arribar on vol arribar".

Ougra compagina els entrenaments amb la feina en un taller de bicicletes. Entrena cada dia i només descansa el dissabte. Reconeix que tot plegat "és difícil quan tens la família lluny, però t'hi acabes acostumant i tires endavant".

Els seus objectius de futur són arribar a un Mundial i uns Jocs Olímpics. A més curt termini, somia en ser campió d'Espanya i participar en un europeu, però li cal superar un últim obstacle: aconseguir la nacionalitat espanyola.