La història de la Nada, la nena segrestada a la selva boliviana que ara estudia Dret a Barcelona

Fa quasi 12 anys els informatius recollien la notícia de l'alliberament d'una nena de 10 anys de l'Hospitalet de Llobregat que havia estat segrestada a Bolívia. Durant set mesos el seu segrestador, un veí de la família, va abusar d'ella i la va obligar a treballar en plantacions de coca.

El calvari de Nada Itrab, però, no va acabar amb el seu alliberament, ja que a Espanya ella i la seva família vivien en situació irregular i en l'extrema pobresa.

Després del seu retorn, la Nada va passar quatre anys en centres de menors abans de poder tornar amb la seva família, que continuava en una situació molt vulnerable: "A casa no hi havia menjar, no hi havia llum. Els moments més durs de la meva vida van ser durant aquests anys que vaig haver de viure a casa."

Ara té 21 anys, estudia Dret a la Universitat de Barcelona i ha decidit explicar la seva experiència a "El suplement" de Catalunya Ràdio, acompanyada de la periodista Neus Sala, que va descobrir la seva història i la va ajudar.

"Explico la meva història per denunciar aquestes realitats, que passen també a Espanya, i per donar esperança a qui ho pateix: hi ha capacitat de canviar la teva vida."

El segrest

L'agost del 2013 la Nada tenia 9 anys i era una estudiant brillant. Vivia al barri de la Florida amb la seva família en situació irregular i de molta vulnerabilitat. Un veí i amic de la família, "ens acostumava a ajudar moltíssim amb menjar i altres coses", es va oferir per emportar-se-la amb ell a Bolívia. "El pla era anar-hi una setmana de vacances amb ell, com a regal per les meves bones notes."

Però un cop allà, tot va canviar, "el primer dia va estripar tota la documentació". Uns dies després la Nada va aconseguir trucar els seus pares, que van denunciar el cas a la policia espanyola, que va començar a treballar amb la boliviana per alliberar-la. "Ens vam endinsar molt a la selva per escapar-nos de la policia".

La Nada va passar set mesos treballant a les plantacions de coca i patint maltractaments, violacions i esclavitud infantil. "Era un malson. La millor part del dia era poder treballar perquè estava allunyada d'ell. La pitjor part eren les nits. Em tractava com si fos la seva dona, això era el que més em pertorbava".

L'instint de supervivència li va fer aprendre ràpid com moure's a la selva, "vaig aprendre com has de matar les serps amb un matxet, quins animals pots tocar i quins no, quins fruits dels arbres pots menjar, com has de travessar els rius... Vas aprenent, a base de prova i error, per sobreviure".

"Vaig sobreviure gràcies a la meva esperança i força mental. No em vaig enfonsar en cap moment."

Durant els mesos que va estar-se allà, no va rebre ajuda de la resta de gent que treballava a la plantació, "ningú mai va reaccionar o va fer cap comentari sobre la situació", i ella tampoc podia comunicar-s'hi, "hi havia una barrera lingüística molt gran, tothom parlava quítxua".

L'alliberament

El 8 de març tres dies després del seu aniversari, va arribar el rescat. En una operació coordinada per la policia boliviana i Guàrdia Civil, que van arribar a un acord d'intercanvi amb els patrons de la coca, es van enviar dos helicòpters al punt on hi havia la nena, al triangle que separa Bolívia, el Brasil i Colòmbia.

Tal com relata la periodista Neus Sala, en una operació llampec, van intercanviar la Nada per 500 quilos de sucre. L'encarregat de recollir-la sobre el terreny va ser el comandant Hidalgo, de la Guàrdia Civil espanyola.

"La vida de la Nada va costar 500 quilos de sucre, que van ser 50 euros que va pagar la Guàrdia Civil."

La Nada recorda veure arribar els helicòpters i com el capità Hidalgo va baixar-ne preguntant: "Ets la Nada?". "Va ser com una reconnexió amb la persona que realment soc."

El destí del segrestador

La Neus explica que "el seu segrestador va pujar al mateix helicòpter que ella". Va ser condemnat a 17 anys per violació i per tràfic de persones a una presó boliviana. "Per les últimes informacions que tenim, sembla que no fa gaire ha mort a la presó".

El retorn

El retorn a Espanya no va ser el que la Nada esperava, "jo pensava que tornaria amb la meva família". En lloc d'això va viure durant quatre anys en centres de menors tutelada per la DGAIA. "L'experiència va ser molt dolenta, perquè no vaig poder ser una nena, perds la teva infància".

Quan tenia 14 anys va poder tornar a casa, però en una situació molt precària: "No hi havia menjar, ni llum". Neus Sala denuncia l'abandonament que la Nada va patir per part de les institucions.

"És inexplicable el paper de la Generalitat en aquesta història."

La periodista es mostra molt crítica amb l'acompanyament que se li va oferir mentre va estar tutelada. "Els psicòlegs de la DGAIA no van abordar en cap cas el segrest, l'hi van bloquejar". També van recomanar als dos guàrdies civils que seguien visitant-la un cop a Barcelona que no ho fessin "van valorar que no era bo".

També assegura que quan la van retornar amb la seva família, aquesta continuava vivint en situació d'extrema pobresa. "Tot i tenir dret a ser regularitzada, la retornen als seus pares amb un informe de la DGAIA i amb una ajuda que li retiren al cap de quatre mesos per no tenir papers".

La dissociació

La Neus explica que a hores d'ara la Nada pateix dissociació, i que per això "pot explicar aquesta història com si et parlés d'una altra persona".

"Fins que no es trenqui aquesta dissociació, la Nada no serà conscient de la fortalesa que ha tingut per sobreviure."

Per la Nada, la Neus és el seu "àngel de la guarda". L'ha ajudat a aconseguir la documentació, beques per a estudis i suport psicològic. Està estudiant Dret a la Universitat amb l'objectiu de "defensar les víctimes de tràfic, de violacions o de matrimoni forçós".

"El primer pas per poder canviar tot això és la consciència de la gent i per això crec que és molt important donar veu a aquesta història."