La història de Xavi Moya, d'addicte a la cocaïna i a l'alcohol a corredor de maratons

En Xavi Moya és un veí de Tarragona que va ser addicte a l'alcohol i a la cocaïna. El seu consum va començar als 14 anys.

"Primer eren cervesetes amb els amics, després t'adones que ets tu el que tira a beure'n una de més, i una altra, i una altra". Fins que es va quedar sol.

"A poc a poc et vas aïllant, perquè ets l'única persona que pot aguantar el ritme de consum diari. El darrer any vaig acabar sol, a casa, amb alcohol i cocaïna, consumint fins a quasi matar-me. Literalment."

Veure la mort de prop el va fer reaccionar: "Et ve una bola de neu tan grossa que l'únic que vols fer és sortir del mig. Va anar de poc que no me'n surto".

Per sort, se'n va sortir, i al cap de vint-i-quatre hores estava ingressat en un centre de desintoxicació. Allà, una preparadora física li va proposar córrer una cursa.

"Vaig remugar al començament, però a l'acabar la cursa, alguna cosa em va agradar".

I córrer es va convertir en la seva teràpia. Ara, el Xavi porta més de 50 curses i maratons. "Primer van ser les curses de deu quilòmetres, després va venir la primera marató. Per mi era una cosa fora de l'imaginable. Quan vaig acabar-la, em vaig posar a plorar".

Aquest estiu s'ha preparat per a un gran repte: una cursa de 170 quilòmetres per etapes al desert del Gobi, a Mongòlia. Fa uns dies, Xavi Moya mostrava així d'orgullós el trofeu que l'acredita com a guanyador.
 

 

Malgrat el seu sofriment personal, el Xavi és conscient que les famílies s'emporten la pitjor part de conviure amb una persona addicta. Per això, els vol transmetre un missatge:

"Han d'entendre que és una malaltia, una bogeria transitòria, que està fora de control i no s'hi han d'enfadar. Sobretot, que s'informin, demanin ajuda i estiguin preparats per, quan sigui el moment, tenir la mà estesa".