Dia dels Innocents
Indonèsia
Balises trànsit v16
Perry Bamonte The Cure
Despeses Nadal
Llevantada Inuncat
Registre patinets elèctrics
Bulgària euro
Fàrmac Alzheimer
Villamanín loteria Nadal
Donald Trump
Dermatosi Nodular
Mourinho
Kyrgios Sabalenka
Dakar 2026

Barcelona

La imatge del Che, mite i perversió

La imatge del primer pla del Che amb la gorra, mirant en la distància, s'ha identificat moltes vegades com la fotografia més famosa de la història. Coincidint amb el 40 aniversari de l'assassinat del líder revolucionari, molts poden lamentar que la imatge d'un home que lluitava contra el capitalisme s'hagi convertit en una de les icones de consum més preades, que serveix per vendre qualsevol cosa. L'autor de la fotografia, Korda, hi va posar un límit l'any 1999, però la difusió de la imatge té una magnitud tan àmplia i diversa que és difícil de combatre. El més curiós de tot és que la foto va estar set anys arraconada i que el seu autor no en va veure ni cinc, dels diners que ha generat.

08/10/2007 - 20.00 Actualitzat 08/10/2007 - 20.00

El 5 de març del 1960, durant uns funerals, el fotògraf cubà Alberto Díaz Gutiérrez (1928-2001), conegut amb el nom de Korda, va captar dues imatges del Che, una de les quals és la que va passar a la història. Korda la va guardar a casa seva, perquè el diari "Revolución" va il·lustrar la notícia amb imatges de Fidel Castro, de qui Korda en seria el fotògraf oficial, i els escriptors francesos Jean-Paul Sartre i Simone de Beauvoir.

Set anys després, i cinc mesos abans de la mort del Che, Korda va regalar dues còpies de la imatge a un editor italià anomenat Giangiacomo Feltrinelli, que, segons algunes informacions, li va pagar els drets d'autor.

Mort el Che, Feltrinelli va veure una oportunitat de negoci i va convertir el retrat en pòster, que va vendre en quantitats industrials en plena febre del maig del 68 francès. Tothom volia el símbol de l'esperit revolucionari, l'anticapitalisme i l'inconformisme.

Amb el temps, la imatge del Che ha aparegut en tota mena d'objectes de consum. Samarretes, boines com la que duia a la fotografia i pòsters segurement han estat els més reproduïts, però també en biquinis, ulleres, discos, sabates i tot el que es pugui vendre. Fins i tot, alcohol. I és aquí on Korda, fins aleshores orgullós de veure com es reproduïa el missatge revolucionari, va fixar el límit.

L'any 1999, el fotògraf cubà va denunciar una empresa comercialitzadora de vodka que havia estampat la imatge del Che a l'ampolla, en un anunci publicat en una revista britància. Tenint en compte que el guerriller era abstemi, Korda ho va trobar "una infàmia contra la seva memòria". La justícia britànica li va donar la raó i l'empresa el va haver d'indemnitzar amb 50.000 dòlars, que el fotògraf va destinar a la compra de medicaments per als nens cubans.

A banda de la instantània de Korda, la premsa internacional ha fet passar a la història una altra fotografia del Che, la del seu cadàver. No es tracta de les fotografies immeditament posteriors a l'execució del revolucionari argentí, que s'han difós anys després un cop desclassificats documents secrets dels Estats Units, sinó les d'un Che difunt, però íntegre, exhibit com a trofeu de caça en un hospital de Bolívia. L'encarregat d'immortalitzar el moment va ser el fotògraf Freddy Alborta.

Avui dia, la imatge del Che continua sent una font d'ingressos per a molts. Sense anar més lluny, a internet es pot trobar una botiga dedicada exclusivament a la venda d'objectes amb la seva icona, que promet cobrir "totes les necessitats revolucionàries que tinguis".

I el negoci no arriba només de la imatge. Els textos que va escriure el Che també han estat objecte de compres i vendes milionàries, com, per exemple, el milió i mig d'euros que Mondadori, l'editoral de l'anticomunista Silvio Berlusconi, va pagar per poder publicar les reflexions d'Ernesto Guevara de la Serna en italià.