La importància d'actuar ràpid en una aturada cardiorespiratòria: "Ha fet que no tingui seqüeles"

Albert Tarter va perdre el pols i la respiració i la seva parella, Núria Gallart, li va fer maniobres de reanimació cardiopulmonar gràcies a les instruccions per telèfon del SEM

El 16 d'octubre és el Dia Mundial de la Conscienciació de l'Aturada Cardiorespiratòria. A Catalunya n'hi ha unes 2.900 cada any, de mitjana vuit cada dia. 

Els professionals destaquen que és una afectació cronodependent, és a dir, que els primers minuts són vitals per incrementar les possibilitats de supervivència. 

"Per cada minut que passa disminueix un 10% la probabilitat de supervivència, al cap de 10 minuts la probabilitat de supervivència disminueix en picat", explica el cap de la sala d'emergències de Gran Via, a l'Hospitalet de Llobregat, Xavier Jiménez Fábrega.

Per això el professional sanitari assegura que és ideal començar les compressions en els primers dos o tres minuts.

Sala de Gran Via del SEM a l'Hospitalet de Llobregat (3CatInfo)

RCP per reduir seqüeles

Les maniobres de reanimació cardiopulmonar (RCP) permeten que la sang circuli pel cos malgrat l'aturada cardiorespiratòria. Això manté els òrgans irrigats constantment abans de reanimar el pacient amb un desfibril·lador. 

"Fem de cor de forma externa, garantim que la sang porta oxigen als òrgans importants com el cervell, els ronyons o el mateix miocardi", detalla Lars Serra Lledó, tècnic d'emergències sanitàries del SEM.

El tècnic explica com fer correctament les maniobres: "Localitzo l'estern, col·loco el taló de la mà al terç inferior, poso l'altra mà a sobre i entrellaço els dits", detalla. Amb els braços rectes cal fer pressió rítmica i constant sobre la persona que ha perdut el pols i la respiració.

Es tracta d'una maniobra de primers auxilis que en altres països forma part del currículum a les escoles, però que aquí encara molta gent desconeix. Tot i això, els operadors del 112 estan formats per assistir telefònicament persones que no hagin fet mai RCP per tal que puguin efectuar-les amb èxit.

Seguir les indicacions per telèfon

És el cas de la Núria Gallart i l'Albert Tarter. El 20 de juliol, un dilluns normal, miraven una sèrie a la televisió després de sopar. De sobte, ella va sentir un soroll estrany i va veure que ell estava en parada cardiorespiratòria. "Estava amb els ulls molt cerosos, oberts, molt brillants, la cara molt blanca i començava a tornar-se morat", recorda.

Va trucar al telèfon d'emergències i una infermera li va donar les indicacions a distància perquè ella mateixa fes les maniobres de reanimació cardiopulmonar al seu company. 

"Em va anar explicant que agaféssim l'Albert, que el poséssim en horitzontal a terra, com havíem de posar les mans al pit i com havíem de fer el massatge cardíac, el ritme... l'ambulància va venir molt ràpid, en 11 minuts, però a mi se'm va fer etern", confessa emocionada.

Quan els sanitaris van arribar, van reanimar l'Albert amb un desfibril·lador i el van portar a l'Hospital Vall d'Hebron. Havia tingut una arrítmia ventricular i va estar dos dies sedat, en coma, i els metges no sabien com es despertaria. Finalment, la recuperació ha estat total i els metges asseguren que l'actuació dels primers minuts hi ha tingut un paper rellevant.

"La Núria ha aconseguit que no tingui seqüeles, com que vaig estar força estona sense pols podia passar de tot, que no em despertés, que hagués d'aprendre a menjar, a parlar...", explica l'Albert.

L'Albert i la Núria visiten el SEM i parlen amb el cap de sala Xavier Jiménez Fábrega (3CatInfo)

La Núria se'l mira mentre ho explica, contenta de tenir-lo al costat i encara impactada de l'experiència que van viure. Ara és conscient de la importància de les maniobres de reanimació i encoratja tothom a actuar davant d'una emergència: 

En aquells moments la tragèdia és total, és absoluta, per tant hi tens molt a guanyar, val més intentar-ho.