La importància de l'escola bressol, més enllà de la conciliació

Aquest curs el govern ha impulsat la gratuïtat d'I2 a les escoles bressol públiques on hi ha matriculats 25.000 nens. L'objectiu és fomentar i donar valor a aquesta etapa educativa, que es considera determinant per al desenvolupament dels infants, pels estímuls que reben.

Un punt de vista que comparteixen a l'escola bressol municipal, El Tren de Fort Pienc, que tenen infants a partir dels quatre mesos i fins als tres anys. Per Laia Vilardell, directora del centre des de fa dinou anys, l'etapa del 0-3 és el moment on s'assenten les bases de tot:

"Es tracta d'aprofitar la curiositat innata dels infants. Per mi, la mestra d'escola ha de tenir la capacitat de treure de cada moment el màxim de tot plegat, ja sigui de rutina o de joc.

Per exemple, si estem dinant, aprofitem per treballar els gustos i els colors dels aliments."

És un treball globalitzat que s'adapta a les necessitats i rutines de cada edat. Mentre que entre els lactants l'atenció és molt individualitzada i les educadores se centren en respectar les rutines que porten de casa i generar vincle amb l'infant, entre els alumnes més grans, els d'I2, l'experiència es viu diferent, com ens explica l'Héctor, que és un dels educadors de suport:

"A aquesta edat l'explosió del llenguatge és brutal, també el desenvolupament motriu, deixen de dur bolquers... veus com van creixent durant el curs i la diferència és bestial."

Durant aquestes primeres setmanes de curs les famílies acompanyen als infants en l'adaptació. Però la direcció del centre també busca que tinguin un espai on trobar-se i relacionar-se entre elles:

"Hi ha famílies que estan molt soles en la criança. Tenen accés a internet, a articles, llibres, moltes coses; però a vegades el més important és compartir les expectatives, les angoixes o els interessos. Veus que el grau de preocupació baixa."

I així ho valoren també les famílies. Carles Mas és el pare d'en Pau, que acaba de començar. Reconeix que porta els fills a l'escola bressol per necessitat, perquè si fos per ells estarien a casa fins als 3 anys; però el projecte educatiu del centre li dona molta tranquil·litat:

"El centre trenca amb el model antic de guarderia on portes uns nens i te'ls guarden. Això és una escola, amb un projecte educatiu, una comunitat educativa, i els pares en podem formar part."

I també, cada vegada més, l'escola bressol és un espai que permet detectar possibles problemes d'aprenentatge.

Un aspecte que aborden amb molta cura perquè no deixa de ser la part més dura de la seva feina, com ens apunta la Laia, la directora:

"No som psicòlogues, som mestres, però tenim aquella mirada, veiem que potser pot passar alguna cosa. A vegades no és res i n'hi ha prou amb unes pautes, però a vegades no."

Quan detecten una possible situació ho comuniquen a la famílies i es posen en contacte amb la referent de necessitats educatives de l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona que fa una observació. Saben que pot ser l'inici d'un camí llarg:

"És un camí que nosaltres iniciem, quan les famílies marxen del centre acaben de rebre la notícia i s'encaminen cap a una situació que no sabem com anirà. És una situació delicada i has de ser molt empàtic. Aquesta família tenia unes expectatives i no s'estan complint. Es tracta d'acompanyar."