La independència de Ghana, ara fa 50 anys, va ser el tret de sortida de la descolonització d'Àfrica

Vint mil persones, una vintena de caps d'estat i personalitats de tot el món omplien aquest migdia la plaça de la Independència d'Accra. El motiu: el 50è aniversari de la independència de Ghana. Fa mig segle s'arriava la bandera britànica i s'hissava la tricolor ghanesa. Ghana era la primera colònia de l'Àfrica negra que se separava de la metròpoli, i obria el camí de les independències africanes, un moviment que ha transformat el continent.

Kwame Nkrumah, pare de la independència, es va convertir en un apòstol del panafricanisme, va flirtejar amb l'URSS i va encapçalar el Moviment de Països no Alineats, que preconitzava un tercer bloc entre Occident i el bloc comunista. Però la seva aposta per la industrialització pesant del país va fracassar, i l'agricultura, mancada de renovació, va entrar en crisi. El 1966 va ser enderrocat per un cop militar. Van seguir dècades turbulentes de cops i contracops i la dictadura militar de Jerry Rawlings, fins al restabliment de la democràcia, el 1992.

Avui, quan el president John Kufuor ha encès la flama que simbolitza la llibertat del país, podia sentir-se'n orgullós. Ghana és una de les democràcies més respectades del continent, té una premsa de les més lliures i una economia que creix el 6% anual gràcies a l'exportació de cacau, d'or i de fustes precioses. Cinquanta anys després, Ghana s'ha consolidat com un dels països amb un nivell de vida, un índex d'alfabetització i una estabilitat econòmica més envejables del continent que va ajudar a independitzar.