La infermera de Hitler explica, per primer cop en 60 anys, els últims dies del dictador

Erna Flegel és una de les dues supervivents del búnquer de Hitler que encara viuen. Va treballar a la cancelleria del Reich des del gener del 1943. Durant 60 anys ha guardat absolut silenci, però ara, en una entrevista al diari britànic "The Guardian", Flegel explica com va ser la seva feina com a infermera de Hitler i, sobretot, com van ser els últims dies de la vida del Führer. Flegel recorda que a partir del novembre del 1944, i mentre l'exèrcit alemany s'esfondrava, Hitler va continuar a Berlín, on es retirava de tant en tant al búnquer amb els membres del seu entorn. Erna Flegel explica que el primer cop que el va veure li va sorprendre, però que a partir d'aleshores les visites del Führer van començar a ser freqüents. Segons la infermera, el dictador parlava regularment amb tot el personal al seu servei. "La seva autoritat era extraordinària. Sempre es va mostrar cortès i encantador. No hi havia res a retreure-li." Però a mesura que l'exèrcit rus s'apropava, l'ambient al búnquer va anar canviant. A mitjans d'abril del 1945, Joseph Goebbels, el cap de la propaganda nazi, la seva dona Magda i els seus sis fills es van traslladar al búnquer. Flegel assegura que va conèixer bé Magda Goebbels, a qui descriu com una dona intel·ligent, que tolerava sense replicar les conegudes i freqüents infidelitats del seu marit. La infermera explica que va intentar persuadir-la perquè no matés els seus sis fills. "Jo volia que se n'hagués endut de la ciutat almenys un o dos", diu. Però Magda Goebbels s'hi va negar: "Jo pertanyo al meu espòs i els meus fills em pertanyen a mi", va respondre ella. Eren uns nens encantadors, recorda la infermera, i explica que el propi Hitler els tenia molta estima, prenia amb ells xocolata calenta i els deixava fer servir la seva banyera. Durant l'entrevista, Erna Flegel descriu amb detall com van anar evolucionant la salut i els ànims de Hitler a mesura que s'acostava la caiguda d'Alemanya: "Quan algunes parts de Berlín ja havien estat ocupades i els soviètics s'acostaven cada cop més al centre de la ciutat, es podia sentir, també psíquicament, que el tercer Reich s'acostava a la seva fi." "Hitler no necessitava cures especials. Jo era allà exclusivament per ocupar-me dels ferits. Ell havia envellit molt en els últims dies i feia la impressió de ser un home quinze o vint anys més gran. Tenia fortes tremolors, li resultava difícil caminar i el seu costat dret continuava molt debilitat a causa de l'atemptat contra la seva vida", recorda. La decisió de Hitler de casar-se amb la seva amant, Eva Braun, va convèncer la infermera que els dies del tercer Reich s'acabaven. Flegel la descriu com una joveneta insignificant i assegura que el seu suïcidi els va afectar menys que la mort de Blondi, el gos del Führer. Segons el seu relat, en les primeres hores del 30 d'abril del 1945, poc abans de treure's la vida aquella mateixa tarda, Adolf Hitler es va acomiadar de tot el seu equip mèdic. "Va sortir d'una habitació lateral, ens va donar la mà a tots i va dir unes quantes paraules amistoses, i això va ser tot". Flegel no va arribar a veure el cadàver del dictador: "Vaig saber que Hitler havia mort perquè de sobte vaig veure més metges al búnquer. No vaig veure el seu cos. Se'l van endur al jardí de la cancelleria i el van incinerar." Flegel, que actualment viu en una residència de la tercera edat i té 93 anys, va ser una de les sis o set persones que va esperar al búnquer l'arribada dels russos, el 2 de maig del 1945.