La jutgessa dona la raó a Albiol i arxiva el desallotjament de l'institut B9 de Badalona

La jutgessa que va ordenar el desallotjament de l'antic institut B9, al mes de desembre, avala l'actuació de l'Ajuntament de Badalona i arxiva el cas.

Contràriament al criteri de la Fiscalia i de les advocades dels immigrants desallotjats, la magistrada considera que el consistori va oferir "l'atenció deguda" a les 400 persones que es van quedar al carrer. 

En aquell moment, diverses entitats socials es van mobilitzar per trobar una alternativa d'habitatge immediata per a aquestes persones, moltes de les quals van passar setmanes dormint sota el pont de la C-31. A finals de març, la Guàrdia Urbana va desallotjar la trentena de persones que encara hi malvivien després de tres mesos.

Sobre el paper dels serveis socials de Badalona, la jutgessa dona el vistiplau als informes de l'Ajuntament, que asseguren que efectivament es van aplicar "mesures dirigides a prestar assistència a les persones que van quedar desproveïdes de solució habitacional".

Això, després de la conclusió del mes de març del ministeri fiscal, que va dir que el consistori havia incomplert l'ordre judicial de prestar atenció als desallotjats i va assenyalar que els serveis socials de la ciutat no tenen cap protocol d'actuació per atendre persones sense sostre.

Efectivament, la jutgessa constata que a Badalona no hi ha un protocol per a casos de desallotjaments, però afegeix que es va suplir aquesta mancança "atorgant a les persones desallotjades l'atenció deguda a conseqüència de l'execució de l'acte administratiu".

Així, posa de manifest que es van atendre 127 persones. D'aquestes, 77 van rebutjar l'ajuda que se'ls oferia, mentre que les altres 50 sí que la van acceptar. Se'ls van demanar dades personals i de contacte, es va fer una primera atenció social i, segons la necessitat social, se'ls va citar a les dependències municipals a partir de l'endemà.

Segons la magistrada, l'assistència als desallotjats es podria haver fet "d'una altra manera". Tot i això, subratlla que les autoritats municipals "es van atenir" al mandat "literal" de desallotjar l'edifici i, per tant, es va complir amb l'ordre que ella mateixa havia imposat.

En aquesta línia, i després de l'arxivament del procediment, la jutgessa tampoc no investigarà les peticions de les advocades i de la Fiscalia sobre vulneracions de drets fonamentals per una suposada atenció municipal insuficient.

Albiol, pendent d'una altra denúncia per delicte d'odi

Paral·lelament a aquesta causa, n'hi ha una altra de pendent per la via penal, en què la Fiscalia investiga l'alcalde, Xavier García Albiol.

La denúncia, interposada al desembre per l'advocat i eurodiputat Jaume Asens, és per uns suposats delictes d'odi, prevaricació, desobediència i denegació de servei públic per motius discriminatoris.