El govern espanyol aprova la inversió per al primer pas de l'ampliació de l'aeroport del Prat
El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el pla d'inversions d'Aena fins al 2031, que inclou destinar 1.765 milions a l'aeroport del Prat.
És el primer pas per encarar aquesta ampliació, un projecte polèmic que ha viscut molts alts i baixos els últims anys, amb sectors polítics i econòmics a favor però també moltes veus en contra.
El que s'ha aprovat és l'anomenat DORA III, el document de regulació aeroportuària, que preveu invertir gairebé 13.000 milions d'euros a la xarxa espanyola d'aeroports entre el 2027 i el 2031.
El polèmic allargament de la pista, al DORA IV
Els 1.760 milions aprovats ara per al Prat inclouen millores a les terminals T1 i T2, als aparcaments i a les pistes, així com compensacions mediambientals i tràmits a l'elaboració dels projectes per allargar una pista, el punt més polèmic, i per construir una nova terminal.
Aquests dos projectes entraran en els 3.000 milions en total anunciats fa un any, però quedaran per al DORA IV, a partir del 2032, i requeriran un nou pla director que exigirà el vistiplau de la Unió Europea.
La decisió del govern espanyol de destinar 1.765 milions d'euros a l'aeroport del Prat ha fet revifar la campanya contrària a aquesta ampliació, sobretot per motius mediambientals.
Era una decisió prevista, i per això la plataforma Zeroport, amb el suport de més de 200 entitats, ha convocat una manifestació a Barcelona per a diumenge que ve amb el lema "No a l'ampliació, ni ara ni mai."
Una transformació per "respondre a la demanda futura"
Segons ha explicat el ministre de Transports, Óscar Puente, el DORA III no és una "suma de projectes aïllats", sinó una "transformació" de la xarxa espanyola d'aeroports per "respondre a la demanda futura":
Espanya posa en marxa un dels processos més grans d'inversió i transformació de la xarxa d'aeroports.
Puente ho ha dit en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, i ha aprofitat per precisar que el DORA I, del 2017 al 2021, va tenir un pressupost de 2.185 milions, i el DORA II, del 2022 al 2026, ha estat de 2.250 milions, xifres molt inferiors als 13.000 del DORA III.
També ha recordat que tots els diners que s'inverteixen surten dels beneficis d'Aena, 9.990 milions procedents de les activitats relacionades amb el trànsit aeri, l'anomenada inversió regulada, i la resta, uns 3.000 milions, de la resta d'activitats que li reporten beneficis.
309 milions de passatgers el 2024, 358 milions el 2031
Les dades d'Aena mostren que els passatgers no paren de créixer: el 2024 van ser 309 milions, el 2025 van pujar a 321 milions, i en el que portem d'any ja són 190 milions, un 4% més que l'any passat.
A més, aquest agost han estat 34,9 milions, un rècord històric absolut. Vist aquest augment sostingut, Aena treballa amb la previsió que el 2031 se superin els 358 milions de passatgers aeris a Espanya.
La inversió més gran que preveu el DORA III serà a l'aeroport de Madrid-Barajas, un total de 4.477 milions d'euros, dues vegades i mitja la que es destinarà al Prat, i segueixen el conjunt dels aeroports de Catalunya, amb 1.962 milions en total.
Millores als aeroports de Girona, Reus i Sabadell
A l'aeroport de Girona-Costa Brava li corresponen uns 112 milions d'euros, per millorar la zona d'embarcament i avançar en la connexió amb una futura estació de tren d'alta velocitat.
Al de Reus s'hi destinaran 62,7 milions per a un nou control de passaports, la remodelació dels accessos i la millora del drenatge de les pistes, i el de Sabadell rebrà inversions per valor de 22,3 milions.
Després venen els aeroports de les Canàries, 1.807 milions d'euros, els del País Valencià, amb 1.270, i els de les Balears, amb més de 1.000 milions d'euros.
Les taxes pujaran un 0,33%, molt menys del que volia Aena
El DORA III també ha fixat en un 0,33% la pujada de les taxes aeroportuàries, un augment molt inferior al que va proposar Aena al febrer, que era d'un 3,8%, uns 43 cèntims per passatger i any.
Llavors les companyies aèries es van queixar i van reclamar, en canvi, una reducció del 4,9% anual fins al 2031, i el resultat final ha estat una pràctica congelació de les tarifes aeroportuàries.
Segons Puente, s'ha calculat aquest 0,33% fent una previsió "prudent" de quin serà el ritme d'augment de passatgers els pròxims anys, que ha xifrat en un 1,8% anual de mitjana fins al 2031.
