La Llar de Pau, una casa d'acollida per dones, a "Signes dels temps"

Una llar i diversos serveis d'acollida

La Llar de Pau acull dones en situació greu de pobresa i d'exclusió. La majoria d'elles provenen del carrer, també de l'àmbit hospitalari, i en alguns casos del món penitenciari i d'altres contextos de precarietat i solitud. Sovint han patit violència, estan convalescents i tenen problemes de salut mental. La casa és un recurs especialitzat, exclusiu per a dones, de l'Obra Social de les Filles de la Caritat  de Sant Vicenç de Paül. Està situada al barri de Vallcarca-Penitents de Barcelona i disposa de diversos projectes: Casa de convalescència, Espai d'acollida i capacitació, Pisos Tutelats i Habitatges d'Inclusió.

Les dones arriben a Llar de Pau amb molta necessitat de suport, sobretot si estan convalescents. També s'acull a mares amb els seus fills i filles. Maribel Muñoz, directora tècnica de Llar de Pau explica que a poc a poc les dones "fan un petit salt cap a l'autonomia en un habitatge d'inclusió. Aquí les famílies comparteixen amb altres famílies, fins que es poden independitzar. Tot i que la dona, amb fills a càrrec, té més dificultats per trobar un allotjament que pugui pagar, i compatibilitzar-ho amb la inserció laboral".

Recuperar la llibertat

La Jennifer té 23 anys i viu amb els seus dos fills a Llar de Pau. Va patir violència masclista.

"Tenia por per mi i pels meus fills, a causa de la violència i les amenaces. El meu entorn em deia que marxés de casa. Estava embarassada de nou mesos i em vaig trobar sola i desprotegida, també en el part i el postpart. A Llar de pau he trobat un lloc segur per nosaltres. M'han ajudat a créixer com a persona, a prendre consciència. Ara veig per mi un futur millor", explica.

Un camí de lluita

La Svitlana treballava en una multinacional. En patir una depressió, va perdre la feina i el pis. Va viure al carrer i es va enganxar al consum de cocaïna i heroïna. "Dormia als parcs, al carrer, a la platja i per tot Barcelona. Al final vaig acabar vivint sota un arbre, al barri de la Mina. A Llar de Pau vaig començar el tractament del VIH, que abans havia rebutjat, perquè no volia viure", afirma.  Diu que la convivència amb altres dones, que també tenen problemes de salut, algunes molt greus, li ha ensenyat a lluitar per continuar endavant i tenir una actitud diferent, "i sento que m'estic recuperant".

El projecte d'acollida també disposa d'una unitat depenent de mares. "Són mares que compleixen condemna, en règim de tercer grau penitenciari, i estan aquí amb els seus fills i dormen a la casa", explica Maribel Muñoz.

Un projecte específic d'habitatges

Un altre espai de seguretat per les dones és el Centre de dia. Maribel Muñoz diu que "se les acompanya des del vessant sanitari, a prendre's la medicació, però, també, a recuperar xarxa, lligams, o promoure'n de nous. Són persones que tenen dificultats d'establir relacions i de poder mantenir-les". I en els casos greus de salut mental, l'acompanyament pot durar anys.  

20 anys d'acollida familiar

És colpidor el testimoni de l'Alma. Fa 20 anys que va arribar a Llar de Pau en un estat de salut greu. Al cap d'un temps li van diagnosticar esquizofrènia.

"Quan vaig venir em trobava molt malament i, a poc a poc, vaig anar millorant. En van acollir en un pis. Ara visc sola en un pis de lloguer. Vinc al Centre de dia dos dies a la setmana. Llar de pau és com una família, és com casa meva. Aquí hi trobo tot el suport que necessito, m'ajuden molt, tant, que no sé pas com expressar-ho", afirma l'Alma.

L'empremta de Sor Genoveva Masip  

La Llar de Pau es va crear el 1991, quan sor Genoveva Masip era visitadora de les Filles de la Caritat a Barcelona. S'hi acollia les dones sense llar que tenien VIH, en uns anys que no hi havia un tractament eficaç. Una llar de convalescència on se les acompanyava fins a l'etapa final de la vida, quan morien a causa de la SIDA. Maribel Muñoz parla de la manera de fer tan valuosa, de les Filles de la Caritat.

El programa

"Signes dels temps" va encetar el setembre la trenta-vuitena temporada, fet que el converteix en un dels programes més veterans de TV3. Actualment, "Signes dels temps" és dirigit i presentat per la periodista Montserrat Esteve Mallofré. Agustí Vila és el realitzador; Imma Segarra Leal, la productora; Joan Grané Terrades, l'ajudant de realització; Sílvia Rodríguez Morató és a la producció; Eulàlia Tort Brodó a la redacció i Àngels Serres Créixams a la documentació.  

El programa vol ser un espai de reflexió obert i pròxim sobre l'actualitat de l'Església catòlica, amb protagonistes d'aquí i d'arreu del món que treballen per defensar els drets humans, la cultura de la pau i la no-violència, l'espiritualitat, la justícia social i la sostenibilitat del planeta. "Signes dels temps" tracta temes pròxims a la realitat quotidiana, tenint en compte els valors cristians, i reivindica el sentit de la vida religiosa en una societat cada cop més secularitzada. A més, amplia la mirada cap a l'ecumenisme, el diàleg interreligiós i la saviesa de les tradicions.

3Cat.cat/signesdelstemps

#SignesdelsTemps3Cat