La lluita contra rellotge contra l'Ebola al Congo: "Serà una epidèmia llarga"
Tres mesos després de la declaració d'emergència, els casos nous es multipliquen a una velocitat mai vista. La malaltia de l'Ebola es va identificar l'any 1976 i l'actual és el dissetè brot epidèmic de la història de la República Democràtica del Congo.
Olimpia de la Rosa és coordinadora mèdica de Metges sense Fronteres i fa poques setmanes que ha tornat de treballar sobre el terreny en la que ha estat la seva vuitena intervenció contra l'Ebola en diferents països africans.
La situació és molt preocupant. La velocitat de propagació del virus no té precedents.
Assegura que en els seus anys d'experiència al Congo mai no havien detectat un creixement tan ràpid dels contagis. En les últimes tres setmanes s'han registrat la meitat de les morts.
Diferències amb epidèmies anteriors
A la velocitat d'expansió cal afegir-hi l'extensió de la propagació del virus. L'epidèmia va començar a la província d'Ituri, però ja afecta sis províncies, en un país on la mobilitat de la població és molt habitual pels conflictes enquistats al territori.
Els contagis estan arribant a zones sense experiència en la gestió de l'Ebola i això complica encara més la contenció del virus.
La variant Bundibugyo, una gran desconeguda
El causant de l'epidèmia actual és una variant del virus menys comuna que la variant Zaire, que va provocar el brot més gran de la història entre el 2014 i el 2016 a l'Àfrica Occidental. No existeix cap vacuna ni tractament autoritzat contra la variant Bundibugyo.
No es coneix l'eficàcia dels tractaments i les vacunes que s'han utilitzat en altres brots.
El cap del Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital Vall d'Hebron, Israel Molina, explica que una altra dificultat afegida amb aquest virus menys conegut és la menor fiabilitat dels testos ràpids que s'utilitzen en l'àmbit comunitari per detectar casos nous. "La capacitat de diagnòstic és més baixa", concreta.
I encara una altra barrera per contenir la propagació del virus és la desconfiança de la població envers les autoritats en general i, de retruc, també cap als sanitaris.
La importància d'implicar la comunitat
Amb el coneixement adquirit amb anys d'experiència sobre el terreny, Olimpia de la Rosa insisteix en la importància de treballar amb la comunitat per poder contenir l'epidèmia actual d'Ebola.
S'ha d'aconseguir que la població confiï en la resposta sanitària.
Explica que actualment el 60% dels casos nous detectats són persones que han mort a casa seva o a la seva comunitat sense haver demanat assistència sanitària. "Hem de revertir la desconfiança", defensa.
Comparteix opinió el doctor Israel Molina que considera que s'han d'incorporar intervencions socials i comunitàries perquè la població accepti la presència dels professionals sanitaris.
La contenció no és només tractaments i vacunes. Cal gestió comunitària.
Risc d'expansió
Actualment, els casos es limiten a la República Democràtica del Congo. A Uganda se'n van detectar uns quants al juliol, però actualment el país està declarat lliure d'Ebola. França en va registrar un únic cas al juny, d'un treballador humanitari que acabava de tornar del Congo.
Olimpia de la Rosa insisteix que cal redoblar esforços per contenir l'epidèmia al Congo i evitar els contagis als països limítrofs.
És un risc regional, no global.
Sobre la possibilitat que se'n detecti algun cas a Europa, el doctor Molina explica que existeix, però és baixa, i assegura que hi ha mecanismes de detecció i contenció per evitar un eventual brot fora de l'Àfrica. Destaca el valor dels estudis clínics i els assajos que estan fent per ampliar el coneixement i la capacitat de resposta contra el virus que circula al Congo.
Tot i això, recorda que estem davant d'un problema que ens afecta a tots.
En aquest sentit, apel·la a la importància de la implicació internacional per contenir l'epidèmia al Congo. "S'ha après que malalties que apareixen a milers de quilòmetres, les podem tenir a casa en poc temps", insisteix.
Admet la dificultat de preveure quant pot durar l'epidèmia d'Ebola al Congo, tot i que, com apunta Olimpia de Rosa, "serà una epidèmia llarga".
L'últim balanç publicat per Metges sense Fronteres comptabilitza 5.713 casos detectats fins al dia 25 d'agost, 2.744 defuncions i una mortalitat del 48%. Ja és el segon brot més mortífer de la història.