La missió de l'Eurocambra constata la "complexitat" de la crisi de l'habitatge a Barcelona i reclamarà més fons europeus

ACN Barcelona - La delegació d'eurodiputats enviada pel comitè especial sobre Habitatge del Parlament Europeu ha constatat la "complexitat" d'aquesta crisi després de visitar durant tres dies Barcelona i Badalona. La cap de la missió i presidenta del comitè, la italiana Irene Tinagli, ha explicat en una roda de premsa aquest dimecres que un dels principals temes que han abordat amb les administracions públiques, llogaters, propietaris i el sector ha estat l'ús de fons europeus per promoure "habitatge assequible". En canvi, la socialista s'ha mostrat més cauta sobre possibles reformes legislatives a nivell de la Unió Europea avisant que cada país, regió, ciutat i "fins i tot barri" afronta una realitat diferent.

"Europa no pot decidir si un país ha de fer un control de preus. Europa el que pot fer primer és veure com mobilitzar recursos", ha resumit la presidenta del comitè de l'Eurocambra, que busca influir les polítiques d'habitatge que prepara la Comissió Europea.

La visita a Barcelona i Badalona és la primera que fa l'Eurocambra per elaborar el seu informe sobre la crisi de l'habitatge, però hi haurà almenys tres visites més, la pròxima visita programada a Viena (Àustria) el mes de juliol. L'esborrany de l'informe, que elaborarà l'eurodiputat del PP Borja Giménez, està previst per al setembre.

Preguntada per les crítiques dels Comuns a la visita, Tinagli s'ha mostrat "sorpresa" perquè, segons ella, les queixes no s'han fet públiques fins a la seva arribada a Barcelona. "No ha de ser un tema de polarització", ha demanat.

Tres dies de reunions

La comitiva ha estat encapçalada per la presidenta del comitè, la socialista italiana Irene Tinagli, que anava acompanyada de quatre eurodiputats de l'estat espanyol: Borja Giménez (PP), Alícia Homs (PSOE), Margarita de la Pisa (Vox) i Diana Riba (ERC). També hi havia cinc eurodiputats d'altres estats membres: Nikolina Brnjac (PPE, Croàcia), Daniel Buda (PPE, Romania), Yannis Maniatis (S&D, Grècia), Klara Dostalova (PfE, República Txeca), i Brigitte van den Berg (Renew, Països Baixos).

La missió s'ha reunit amb els alcaldes de Barcelona, Jaume Collboni, i de Badalona, Xavier García Albiol, la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, i la consellera de Territori, Sílvia Paneque. També s'han reunit amb representants de la UGT, el Sindicat de Llogateres, la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona, l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya, l'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona, Foment del Treball, l'Associació de Propietaris de Catalunya, el Cercle d'Economia. També amb experts i investigadors.

A més, han visitat la Fundació Hàbitat3, una entitat de caràcter social dedicada a facilitar l'accés a l'habitatge a grups vulnerables, i el seu projecte Llar Casa Bloc.

Conclusions de la missió

Al final de la visita, la cap de la missió ha constatat que es tracta d'un afer "extremadament complex", al qual les autoritats estan dedicant "molts esforços" a Catalunya i Espanya: "M'ha impressionat, en positiu, el nivell d'atenció que hi ha (al problema de l'habitatge)".

La baixa oferta al mercat de l'habitatge, el finançament, la regulació i el turisme han estat els principals temes de discussió durant les reunions, segons ha explicat Tinagli. La cap de la missió ha defensat que ells no tenen "una recepta" per posar fi a la crisi, però que volen analitzar les "diferents perspectives" per "trobar la solució" i decidir de quina manera la Unió Europea pot ajudar.

Per a la italiana, el més "urgent" és canalitzar fons europeus per promoure "l'habitatge assequible": "Són els projectes que tenen més dificultats per atreure inversió privada". A part de flexibilitzar ajudes d'estat i fons de cohesió, la italiana ha apuntat a la possibilitat de crear un programa europeu que fomenti les inversions privades en habitatge "assequible".

En canvi, la presidenta del comitè especial de l'Eurocambra s'ha mostrat més cauta a l'hora d'avançar nous canvis legislatius a la UE. Per ara, reivindica que s'han de fer reformes per millorar la "transparència" de plataformes com Airbnb. "Veurem si és suficient, però ara mateix, abans que s'implementi, és difícil dir si ho serà", ha dit.

Pel que fa a la regulació de preus en el mercat, Tinagli veu "difícil que la UE pugui tenir competència al respecte". Tampoc s'ha atrevit a valorar el topall a Catalunya i Espanya argumentat que és "massa aviat" per analitzar el seu impacte.

La cap de la delegació tampoc s'ha posicionat sobre la regulació dels lloguers de temporada que Brussel·les s'està plantejant. De fet, ha demanat un "equilibri" tenint en compte que hi ha zones amb més pressió turística que d'altres: "Hi ha barris que no poden aguantar més (turisme), i d'altres per als quals el lloguer de temporada pot comportar una revitalització".

Amb tot, la italiana ha recordat que les institucions de la UE busquen millorar la "cooperació" amb les entitats locals per ajudar-les a abordar la crisi, però que aquestes també tenen la responsabilitat d'aplicar mesures que considerin adients segons les particularitats de cada territori. "No es pot fer tot des de Brussel·les", ha reblat.

Què està fent Brussel·les?

La visita d'aquesta delegació forma part de la feina que està fent el comitè especial sobre Habitatge del Parlament Europeu per preparar el seu informe amb l'objectiu d'influir en les polítiques d'habitatge que proposi la Comissió Europea en el seu futur pla d'habitatge, que presentarà el 2026. Brussel·les té poques competències en aquest àmbit polític, però davant l'abast de la crisi l'executiu comunitari ha creat una nova unitat per posar-hi de la seva part i ha encarregat per primer cop a un comissari que la lideri.

El danès Dan Jørgensen i el seu equip també estan analitzant els factors darrere la crisi residencial i les diferències entre països per preparar el pla. Davant la pressió de ciutats com Barcelona, la Comissió Europea ja està posant en marxa algunes mesures per intentar promoure habitatges més assequibles.

Brussel·les treballa principalment en tres mesures: duplicar els fons de cohesió disponibles, flexibilitzar les regles sobre ajudes d'estat per facilitar que els estats puguin finançar la construcció d'habitatges i crear una "plataforma europea d'inversió" en habitatge amb el Banc Europeu d'Inversions.

En paral·lel, el comissari europeu d'Energia i Habitatge està disposat a estudiar "més legislacions" a escala europea per abordar l'impacte dels lloguers de temporada en l'accés a un habitatge assequible. El danès s'ha obert a fer canvis legislatius, però intentarà buscar una "solució" que no "perjudiqui" les possibilitats d'aquelles ciutats que volen obtenir els "beneficis" dels lloguers de temporada per atraure més turistes.