La misteriosa mort d'una vintena d'elefants a Kenya: malaltia o enverinament?
Redacció
Estirat a terra, un elefant respira amb dificultat i prova de posar-se dret amb moviments convulsos, però no pot. És un esforç inútil de moviments desesperats provocats per una afecció desconeguda que l'acabarà matant.
Un equip de veterinaris l'envolta per ajudar-lo en l'agonia: no saben què està matant aquest mascle jove d'11 anys, la vintena víctima mortal del mal que afecta els elefants de Kenya.
Segons les autoritats locals, des de finals de juny almenys 19 elefants més han mort amb els mateixos símptomes en una de les zones més turístiques del país. Amb dificultats per respirar, una paràlisi parcial que els impedeix posar-se drets i molta agitació.
Patrick Papatiti, el cap d'operacions de les terres comunals d'Olgulului, a la reserva de Kitenden B, n'ha vist molts: "Quan ja no poden caminar s'estiren a terra i lluiten, un dia, dos o tres, fins que moren". La majoria dels que han mort fins ara són femelles o exemplars joves.
Cianur o malaltia desconeguda?
Cap a finals de juliol, el Servei de Vida Silvestre de Kenya va informar que havia detectat molta concentració de cianur en els cossos dels elefants analitzats i apuntava a un possible enverinament per pesticides de les explotacions agrícoles pròximes al parc.
Però Patrick Papatiti no s'ho creu: "És una malaltia. Com és que els que ho haurien de resoldre ignoren aquesta possibilitat? Aquí no es fa servir cianur enlloc", assegura.
Per apuntalar aquesta afirmació, explica que no s'han trobat altres animals morts, només elefants. Si es tractés d'un cas d'enverinament, explica Papatiti, els carronyaires que s'alimenten de les restes dels animals morts a la sabana també moririen, com passa habitualment quan mengen cadàvers enverinats per caçadors furtius.
Pensa el mateix Joel Nyika, responsable de l'ecosistema d'Amboseli al comptat de Kajiado: "Si no ha mort cap altre animal que s'alimenta de carronya, aleshores no és cap producte químic".
Nyika també rebutja la hipòtesi del Servei de Vida Silvestre de Kenya que el cianur provenia d'una planta de farratge, perquè en aquest cas, diu, el ramat de les comunitats locals també hauria mort. Ell també es decanta per la tesi de la malaltia: "És un mal que només afecta els elefants".
El Servei de Vida Silvestre, un organisme oficial, ha descartat que l'origen sigui una malaltia contagiosa i ha animat els turistes a continuar visitant la sabana del sud de Kenya, que s'ha fet famosa justament per les bandades d'elefants que hi viuen.
"Quants n'han de morir?"
Altres veus també qüestionen la tesi de l'enverinament massiu, com la de la presidenta de la fundació Wildlife Direct, Paula Kahumbu, que invoca la "falta de proves" al voltant de la qüestió dels pesticides i remarca que han mort molt pocs exemplars mascles i joves, que són els que habitualment es mengen els cultius.
Els massai també es defensen. Noah Saatia, un pagès de 52 anys, assegura que "els elefants no moren pel que han menjat; si fos així, també afectaria els humans i el bestiar". Saatia assegura que la comunitat local no és hostil als elefants i que, si els volguessin enverinar, ja ho haurien començat a fer fa molt de temps.
Uns 2.000 elefants conviuen amb la població a Amboseli, on les explotacions agrícoles s'estan ampliant, i això comporta conflictes inevitables amb la fauna salvatge.
Aquest cas és un tema molt sensible en un país que ha fet bandera de la seva fauna salvatge per vendre una imatge de marca i atraure turisme.
Organitzacions de protecció del medi ambient que no s'han pronunciat sobre possibles causes de la mortaldat entre els elefants sí que demanen al govern una investigació independent per aclarir-ho.
Mentrestant, Patrick Papatiti tem que la xifra d'animals morts s'hagi calculat a la baixa i que el misteriós mal acabi afectant els exemplars de la veïna Tanzània:
Quants elefants més moriran abans que puguem aturar-ho?