La moda de córrer maratons a partir dels 35 comporta riscos que cal evitar amb proves mèdiques

Són moltes les persones que s'han apuntat a la moda de córrer en maratons, sovint sense saber si estan preparats per sotmetre's a un esforç intens. Davant d'aquest fet, els professionals de la salut recomanen fer-se una revisió, sobretot a partir dels 35 anys. Si l'edat és més avançada (a partir dels 60 anys) les proves hauran de ser continuades.

El Jordi Rendé ha decidit sotmetre's, per primera vegada a la seva vida, a una revisió medicoesportiva. És aficionat a córrer i vol estar segur que pot continuar fent esport sense risc per a la salut.
"És la primera vegada que em faig aquest tipus de prova i vull saber, més o menys, quins són els meus límits", explica.

A la Unitat de Medicina de l'Esport de l'Hospital de Sant Rafael, a Barcelona, la revisió vol, sobretot, avaluar la salut cardiovascular del pacient. Un altre aspecte de l'afició a córrer són les lesions musculars. Els especialistes n'han notat un increment entre persones en bona forma física que són a la franja dels quaranta anys. L'especialista i treballador d'aquest centre, Jordi Bosch, diu que les revisions són importants sobretot per a aquelles persones que no han fet esport durant tota la seva vida "i de cop i volta decideixen iniciar-s'hi", i més si l'activitat requereix un "esforç intens" com passa a les curses o les maratons.

El control, com el que li han fet al Jordi, consta de dues parts. Una primera mesura la resistència. Comença amb una entrevista amb el pacient on aquest explica els seus hàbits de vida i després es passa a l'auscultació del cor, mesura de tensió arterial i a un electrocardiograma mentre el pacient és en una llitera. Acabada aquesta part, arriba la prova d'esforç damunt una bicicleta. Tot està monitoritzat amb l'electrocardiograma i el mesurador de tensió arterial. Cada minut s'augmenta la resistència de la bicicleta fins arribar al límit que el pacient pot asumir; aquell on ja no pot més. Aquesta part dura uns deus minuts. Després també es mesura el temps de recuperació del ritme cardíac normal.

A la segona fase del control, s'examina la manera de caminar o córrer del pacient. En aquest cas es fa un recorregut damunt d'una catifa on es mesura la petjada del pacient i amb quina part del peu fa més força. Així es diferencia entre pronadors i supinadors. Aquesta part s'acostuma a fer quan hi ha dolència, però no sempre com a prevenció. I en aquest sentit, la recomanació que fan els metges als "maratonians" és que quan notin un dolor que no havien tingut abans, una durícia en alguna part del peu, per exemple, és que hi ha alguna cosa, segurament, que no estan fent bé. És un senyal d'alarma i cal revisió. Una de les dolències més comunes són els esperons.

Tot i la cura per la salut que cal tenir a l'hora de fer un esforç intens, els metges deixen clar que és molt més recomanable fer esport que no fer-ne.