L'assassinat de Charlie Kirk, el tret que escala la violència política

L'assassinat de Charlie Kirk ha fet que tothom parli de violència política. Hi ha motius per fer-ho: Kirk era qui més bé representava, i amb més influència, aquesta onada de joves ultraconservadors, molt actius a les xarxes, amb pòdcasts amb milions de seguidors, que han ajudat Donald Trump a connectar amb nous votants i de retruc a guanyar les eleccions.

Kirk tenia una relació personal amb el president i no era estrany veure'l a la Casa Blanca.

Va fundar una organització d'estudiants de dretes, Turning Point USA, amb tan sols 18 anys i una de les seves activitats més populars era justament el que estava fent a la universitat de Utah: debatre i rebatre, amb arguments sovint polèmics i provocadors, amb persones als seus antípodes ideològics sobre gènere, canvi climàtic o control d'armes.

La de Utah era la primera parada d'una gira per diferents campus universitaris, un terreny el de les universitats, que el trumpisme considera un cau d'esquerranosos perillosos.

"Prove me wrong", demostra que estic equivocat, era el títol d'aquests debats ràpids i esmolats, molt populars no només entre la joventut trumpista: Kirk era una figura molt coneguda i també molt polaritzadora.

Perquè en el país on als adversaris polítics se'ls considera enemics i sovint se'ls deshumanitza, ara tot són plors, però la seqüència que segueix a cada episodi de violència política sempre s'assembla molt: laments, condemna i politització.  

Assassinat polític

Minuts després de l'assassinat de Kirk, ja passava tot alhora i des de tots els colors polítics.

Hores després, era el mateix president dels Estats Units qui oficialitzava la utilització partidària d'un assassinat en un discurs des del despatx oval penjat a la seva xarxa social: Donald Trump condemna la retòrica deshumanitzadora com la llavor de la violència, però acusa l'esquerra, i només l'esquerra, de ser-ne responsable i posa d'exemple només atemptats contra polítics o figures de la dreta.  

Una selecció d'argumentari a mida que contradiu la realitat i que enterra qualsevol esperança que aquest nou episodi del llibre funest sobre violència política que s'escriu als Estats Units serveixi per abaixar el to.