La NASA enviarà a l'espai tardígrads i calamars luminescents per a estudis científics

Si tot va bé, el 3 de juny la NASA enviarà a l'espai uns 5.000 tardígrads i 128 cries de calamars luminescents, dins de la càrrega destinada a l'Estació Espacial Internacional. Hi arribaran a bord d'una nau de l'empresa SpaceX, d'Elon Musk.

Entre el material que rebran els astronautes, hi ha, per exemple, panells solars que han d'instal·lar fora de l'estació espacial, però el que més crida l'atenció són els tardígrads, també coneguts com a ossos d'aigua, que serviran per estudiar com s'adapten els éssers vius a la vida a l'espai.

Ho resisteixen tot

Els tardígrads són criatures microscòpiques capaces de resistir condicions ambientals extremes que matarien gairebé qualsevol altre animal. Poden sobreviure radiacions, temperatures a prop del zero absolut i fins a 151 graus, i poden passar una dècada o més sense aigua.

Justament, es tracta d'estudiar com s'ho fan per resistir-ho tot. Els científics esperen treure'n algun aprenentatge útil perquè els astronautes també es puguin protegir de l'estrès que impliquen els viatges espacials. L'objectiu és identificar els gens responsables de l'adaptació.

Fa tres anys, una nau espacial ja portava milers de tardígrads deshidratats quan es va estavellar contra la Lluna.

Calamars que brillen

En el cas dels calamars o sepiòlids, tenen una relació de simbiosi amb el bacteri bioluminescent, que els dona la capacitat de brillar en la foscor. Això es vol utilitzar en benefici de la salut humana.

La relació d'aquests animals microscòpics ha de servir per estudiar els efectes que té l'espai en les interaccions entre els teixits animals i els microbis beneficiosos. Tots en necessitem al sistema digestiu i immunològic.

Els calamars luminescents neixen sense bacteris i els han d'aconseguir de l'entorn. Els científics reproduiran i analitzaran el procés a l'Estació Espacial Internacional per saber com ho aconsegueixen fer.