"La noche es nuestra" (* * * - -)

Aquesta vegada em sento més "sota sospita" que mai. M'explico. La majoria de comentaris que he llegit de "La noche es nuestra" són extremadament positius i jo he de reconèixer que m'ha decebut. He arribat a la conclusió que m'agrada molt la manera com està rodada (la persecució a l'autopista és rodona) però em deixa fred el seu guió. A banda del to moralista, no em crec l'evolució dramàtica del personatge de Joaquin Phoenix, un dels dos germans dividits per la llei però units per la lleialtat. Aquesta és la frase promocional d'un "thriller" que té potencial per arribar tant a espectadors exigents com a d'altres que no ho són tant.



"La noche es nuestra" parla de la pèrdua dels ideals i de la redempció. Forma part d'una interessant trilogia policíaca que el director novaiorquès James Gray va començar el 97 amb "Retorn a Little Odessa" i que va continuar el 2000 amb "L'altra cara del crim". Una crònica familiar a l'estil de Coppola, Visconti o Scorsese, on l'objectiu és mostrar els conflictes morals i existencials dels diferents protagonistes. En aquest cas, Gray descriu el drama d'un popular relacions públiques d'una discoteca als anys 80 que no vol saber res de la vida professional de la seva família.