Netflix Warner HBO
Pesta porcina africana
Operació sortida
Concerts Rosalía Lux
Servei militar Alemanya
Cas Helena Jubany
Portes obertes Parlament
Pla Moves III
Nou atac israelià Gaza
ES-Alert dana
Federica Mogherini
Matthew Perry
Flick Barça prèvia Betis
Eric Garcia renova Barça
Hugo Mallo abús sexual

La guerra al dia

La nova normalitat de Kíiv

Dos mesos després de la invasió russa, bars, comerços essencials i teatres obren de nou les portes i alguns dels habitants de la capital d'Ucraïna decideixen tornar a casa

Albert Mercadé i Carla Verdés, enviats especials a Ucraïna

26/04/2022 - 15.15 Actualitzat 28/04/2022 - 00.10

Són les 14.23 de la tarda. Un tren provinent de Varsòvia arriba a l'estació central de Kíiv, una hora abans del previst. Tot i que les previsions aquí són molt relatives. És un tren que cada dia fa el mateix trajecte. 16 hores de viatge separen la capital polonesa de la ucraïnesa. Va ple. La majoria de passatgers que hi viatgen són dones que, amb els seus fills, van fugir de la guerra. Ara han decidit que volen tornar a casa. És el cas de la Daria. Fa un mes i mig que aquesta ucraïnesa viu a Varsòvia amb la seva filla Masha, de 3 anys, i la seva millor amiga, la Vica. De fet, és gràcies a ella que va poder treure la seva filla d'Ucraïna. Quan va esclatar la guerra, la Daria es trobava en un viatge de feina a Mèxic.

"La meva filla no podia creuar la frontera perquè no podia viatjar sense els pares i el meu marit no podia sortir del país. Per això vaig entrar a Ucraïna fins a Lviv i allà em vaig trobar la Vica amb la Masha i l'endemà vam tornar a creuar la frontera."

49 dies després han decidit tornar. "Kíiv és més segura que abans i trobem a faltar la nostra família", diu la Vica. Al tren també hi viatja la Dasha. Té 18 anys i fa dos mesos que no veu la seva família. Ella, però, només passarà unes hores a la capital. Diu que, de moment, no s'atreveix a quedar-s'hi. És massa perillós.

Kíiv dos mesos després de l'inici de la invasió

Dels dos milions de persones que han abandonat Kíiv des que va esclatar la guerra --al voltant de la meitat de la seva població--, es calcula que cada dia almenys 30.000 ucraïnesos fan el camí a la inversa. Tot i així, el seu alcalde, Vitali Klitxkó, recomana als ciutadans que van marxar que encara no tornin. El perill de nous bombardejos continua vigent.

La capital ucraïnesa intenta recuperar a poc a poc la normalitat que hi havia abans de la guerra. Això sí, amb sirenes antiaèries cada dia, amb militars vigilant els carrers i amb les principals infraestructures protegides. "En aquest carrer principal de la ciutat que condueix fins a la plaça Maidan, fins fa unes setmanes hi havia tres punts de control amb militars", ens explica l'Olga, una veïna de Kíiv, que després d'unes setmanes com a refugiada a Lviv també ha tornat. Ara només en queda un. Les sirenes antiaèries segueixen sonant, una o dues vegades cada dia. Adverteixen que el perill a la capital continua vigent. Abans que les tropes russes es retiressin, però, el so es repetia més de deu vegades cada dia.

El metro torna a funcionar en ple servei des de fa una setmana i alguns comerços i restaurants de la ciutat, que s'han passat dos mesos pràcticament tancats, ara tornen a servir menjars tot i que el toc de queda de les deu del vespre els obliga a tancar abans.

També es pot tornar a consumir alcohol després d'haver estat prohibit durant un temps. Encara que la venda estigui permesa fins a les quatre de la tarda, no tots els bars segueixen la norma. Alguns cinemes i teatres també han decidit tornar a obrir després de dos mesos parats, mentre que l'Òpera de Kíiv de moment segueix amb el cartell de "funcions cancel·lades".

Els hotels ja són una altra cosa. La majoria segueixen tancats. No hi ha turistes ni refugiats, com sí que passa a les ciutats de l'oest del país, i per tant, aquí el negoci és pràcticament inexistent. Tot i així, alguns no han tancat en cap moment les portes malgrat la guerra. Com l'Sky Loft, un hotel de quatre estrelles del centre de la ciutat, que també va ser objecte d'un impacte de míssil els primers dies de guerra.

L'ocupació de l'hotel gira al voltant del 50%, la majoria dels allotjats són periodistes estrangers, i també diplomàtics, militars i els mateixos treballadors de l'hotel, entre ells el seu propietari, l'Andrei. Juntament amb la seva dona, la seva filla de 8 anys i el seu gat viuen instal·lats en una de les habitacions des de fa ja dos mesos. Són de Borodianka, una població al nord-oest de Kíiv que ha quedat pràcticament destruïda per l'exèrcit rus, també casa seva: "Encara no m'he atrevit a tornar-hi i no sé quan ho faré", assegura. De moment, es quedarà aquí de forma indefinida.


Fins fa unes setmanes la capital d'Ucraïna era una ciutat fantasma. Ara torna a respirar. Kíiv ja no és una ciutat en guerra sinó la capital d'un país que segueix en guerra.