La nuclear d'Almaraz, pendent d'una pròrroga: com afectaria les centrals catalanes?

Cada 18 mesos un dels dos reactors de la central d'Almaraz para màquines. Entra en el que se'n diu "període de recàrrega". És el moment de canviar part del combustible gastat, però també de fer tasques de manteniment que no es poden fer durant el dia a dia.

"La recàrrega per nosaltres és un moment molt important", explica Patricia Rubio, cap de l'Oficina Tècnica d'Operació de la nuclear. "És el moment òptim perquè implementem millores tecnològiques", diu.

Si el calendari pactat el 2019 entre les elèctriques i el govern espanyol no es modifica, la planta s'apagarà progressivament entre el 2027 i el 2028. I la recàrrega del seu reactor, que tot just culmina aquests dies, podria ser una de les darreres de la planta.

"Almaraz està en perfectes condicions per continuar operant. Tenim una central bessona als Estats Units, la North Anna, que actualment té llicència per operar fins als 80 anys", argumenta Rubio. I afegeix: "Podem dir que avui dia Almaraz es troba fins i tot en millors condicions que quan vam començar a operar, ja que cada any hi invertim 50 milions d'euros, tots orientats a la seguretat." 

Les elèctriques demanen pròrroga

Ara el calendari de tancament està en qüestió. I això pot impactar també de ple en el futur dels tres reactors en funcionament a Catalunya, dos a Ascó i un altre a Vandellòs.

Les elèctriques propietàries de les centrals nuclears espanyoles (Endesa, Iberdrola i Naturgy) demanen allargar-ne la vida útil i, després de l'apagada i els avisos de Red Eléctrica sobre l'estabilitat de la xarxa, creuen que disposen de més arguments a favor.

Ja han demanat formalment al govern espanyol la pròrroga d'Almaraz fins al 2030 i la ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, no s'hi ha oposat frontalment. Demana que es garanteixi la seguretat radiològica, de subministrament i evitar qualsevol cost extra al contribuent, i ho posa en mans del Consell de Seguretat Nuclear. Això fa pensar que la pròrroga avui és més a prop que fa uns mesos.  

De fet, aquest dijous, el Congrés votarà la llei de mobilitat sostenible, que ha sortit del Senat amb una esmena del Partit Popular que derogaria la data de tancament prevista per a Almaraz, Ascó i Cofrents. En aquest cas, el vot de Junts serà decisiu, just després d'haver trencat relacions amb el govern espanyol.  

Llocs de treball en joc

Teòricament, queden encara dos anys per al tancament a Almaraz, però els efectes ja es comencen a notar. Durant les recàrregues s'incorporen a la planta prop de 1.200 treballadors extres d'unes setanta empreses d'arreu del món, i en aquesta ocasió ho han fet 200 menys del que és habitual perquè moltes tasques de manteniment ja no han estat necessàries. 

La manca d'un horitzó definit també afecta un altre dels col·lectius més sensibles de la central, el personal que opera a la sala de control. "La formació que fem és per aprovar un examen amb el Consell de Seguretat Nuclear i obtenir una llicència", explica Daniel Reinoso, operador de reactor i turbina a Almaraz, un dels que s'ha incorporat fa poc, que afegeix: "Aquesta llicència d'operació està vinculada a una central, no puc operar a Vandellòs o Ascó." 

La contractació d'aquest personal és crítica per a una central. Es necessiten tres anys d'una formació exigent. La planificació del relleu és tan important com la compra d'urani, el combustible dels reactors. No es pot improvisar i ara, amb l'horitzó de tancament, les formacions estan aturades. Per això, expliquen, la decisió final sobre el futur d'Almaraz no pot esperar.

A peu de carrer la preocupació és com es pot substituir una indústria que genera prop de 4.000 llocs de treball, entre els directes i els indirectes.

4.000 llocs de treball aquí són com 600.000 a Barcelona.

"Estem parlant d'un entorn rural i despoblat", recorda Fernando Sánchez, president de la plataforma Sí a Almaraz, Sí al Futuro, formada per ajuntaments i associacions de la zona. 

Els gairebé 900 treballadors que treballen de forma directa cada dia a la central esperen amb neguit el desenllaç després que les elèctriques propietàries de la planta demanessin formalment al govern espanyol una pròrroga per continuar operant els dos reactors fins al juny del 2030.

"És l'únic que hi ha en aquesta zona, no hi ha res més, no hi ha indústria", es queixa Raúl Gallego, que continua: "D'on pensen treure 4.000 llocs de treball aquí? No hi ha alternativa."

És el desig també de David Martín, l'encarregat del restaurant Portugal 2, situat a tocar de la central, on cada dia dinen bona part dels treballadors i s'allotgen també durant les recàrregues els que venen de fora.

"Ara durant l'aturada fem 250 o 300 dinars i al Portugal 1 --l'altre restaurant que té al poble-- 180 o 200 dinars, tripliquem el treball, pràcticament." La família era de Salamanca i va venir fa anys per treballar en la construcció de la central nuclear.

Si no hagués estat per la central potser no seríem aquí.

Aquest és l'altre argument que defensen des de la plataforma Sí a Almaraz, Sí al Futuro. Fernando Sánchez, també alcalde de Belvís de Monroy, explica: "Desenes de pobles deixarien d'existir per despoblació."

Han elevat les seves reivindicacions a Brussel·les. El març passat l'associació va entrevistar-se amb alguns europarlamentaris i, al juny, a la comissió de peticions, van demanar una missió d'investigació, que finalment visitarà la zona al febrer.

"Som l'únic país a Europa que encara vol tancar les centrals", es queixa.

L'efecte "flota"

El tancament de la central d'Almaraz acabaria repercutint també en l'operativa dels reactors que hi ha a tot l'Estat.

"Pel que fa al parc nuclear espanyol, compartim experiències, subministradors, comandes de serveis qualificats", i, en cas que tanqués Almaraz, s'activaria el que es coneix al sector com a "efecte flota".

"Afectaria la competitivitat i la rendibilitat de la resta de plantes", explica Patricia Rubio. La raó és que els 7 reactors nuclears de l'Estat treballen amb economies d'escala; per això, diuen, cada tancament impactaria en el compte de resultats de la resta.

És un sector que, a més, històricament s'ha queixat de la dificultat de quadrar els números per la càrrega impositiva que suporta.

L'efecte dominó a Catalunya

A Almaraz, tothom té la mirada també en el que passi amb la resta de centrals. El calendari de tancaments es va establir amb molta cura, amb tancaments esglaonats per evitar que desaparegui de cop una gran quantitat de producció elèctrica.

Si Almaraz posposa el tancament, cap al 2030, llavors coincidiria amb el d'Ascó I i Cofrents. I Red Eléctrica hauria d'omplir el buit amb generació elèctrica d'altres fonts, com les renovables o el gas.

A més, des del sector insisteixen que no hi hauria efectius humans i tècnics per dur a terme un desmantellament d'aquestes dimensions. 

A Catalunya, els ajuntaments d'Ascó i Vandellòs veurien la pròrroga d'Almaraz com una bona notícia. Hi ha parlat Sandra Takagi, periodista de 3CatInfo a la delegació de Tarragona.

"No és una broma tancar una nuclear", explica l'alcaldessa de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Assumpció Castellví, que calcula que la central dona feina a 1.800 persones.

No tenim cap empresa a la nostra zona que pugui donar tanta feina, que es dobla quan hi ha l'aturada.

Les entitats ecologistes, d'altra banda, han engegat una campanya per conscienciar la ciutadania sobre els riscos que, segons diuen, suposa allargar la vida de les nuclears.

Carolina Pérez, coordinadora de Greenpeace Catalunya, insisteix: "Tota la vida útil d'un reactor, des de la seva construcció, el desmantellament i sobretot els residus que genera, té un impacte ambiental elevadíssim."

Greenpeace conclou que no es pot sotmetre els territoris de la zona on hi ha les nuclears "a aquests riscos", ni tampoc la societat en general, "a una energia que és cara, bruta i tòxica".

Però segons l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs, que gestiona les tres centrals, la continuïtat seria segura i afirmen que estan preparats per afrontar-la.

Aquest també és el missatge d'Alfredo García, divulgador nuclear molt actiu a les xarxes i que treballa a la central nuclear d'Ascó: "El nostre referent tecnològic i normatiu són els Estats Units. Als Estats Units les centrals ja tenen totes llicència per a 60 anys, i hi ha 9 centrals que tenen llicència per a 80 anys."

En aquest sentit, insisteix: "Les renovables que tenim a Espanya i a Catalunya són energies renovables variables i no en podem dependre de manera absoluta, sinó que les hem de combinar amb una altra energia que també sigui baixa en emissions, com és l'energia nuclear." A Catalunya, el 56% de l'electricitat produïda l'any 2024 va ser nuclear.

Almaraz no vol ser "conillet d'Índies"

A Almaraz, alguns treballadors són més optimistes: "Si aquesta és la primera que cau, cauen totes, gairebé al 100%", explica Carlos Sola, que treballa per Tecnatom, una empresa que es dedica a preparar els equips que després entren a la planta durant la recàrrega i que, per tant, viatja per tots els reactors de l'Estat. 

Sola posa la mirada a les centrals catalanes: "Tenim l'esperança de Tarragona, que té molta força i diu que no tancaran ni Ascó ni Vandellòs... potser amb aquesta força prorroguen Almaraz."

Però a la zona el temor és precisament el contrari: que Almaraz tanqui, mentre els reactors de Catalunya i el País Valencià, amb més pes de votants i força política, continuïn operant.

"Tenim por que nosaltres siguem els primers i ells continuïn amb les seves centrals nuclears", explica Juan Antonio Díaz Agraz, alcalde d'Almaraz, que afegeix: "La transició justa de què tant es parla quan tanquen indústries d'aquestes característiques seria una transició injusta." 

Aquest és un escenari que també temen des de la plataforma Sí a Almaraz, que no volen ser un conillet d'Índies. "Quan fixes un precedent és boníssim per a la resta de les centrals. El parc nuclear no es pot desmantellar. No arribaria la industrialització d'Extremadura."

Imagineu-vos quedar-se sense el 60% d'energia que produeixen els tres reactors catalans, què farien les empreses catalanes?

Tota la comarca, pendent

Els tentacles de la central a Almaraz són enormes i per a moltes empreses de la zona la central representa una part important de la facturació.

És el cas de l'empresa Tahón Catering. Els caps de setmana es dediquen a casaments i altres esdeveniments, però durant la setmana bona part de la feina la fan servint esmorzars a les visites que rep la central. El seu president, Emilio Bautista, explica: "A nosaltres ens afectaria com a mínim un 40% del negoci."

També ho creu Eugenio Hernández, director financer de Grúas Eugenio i president del Círculo Empresarial Placentino. En el seu cas, entre un 30% i un 40% de la facturació depèn directament de la planta, que proporciona serveis d'elevació i de càrrega a la nuclear. Diu que el seu tancament serà un buit difícilment reemplaçable.

Hernández creu que durant tots aquests anys s'hauria d'haver aconseguit atraure inversions amb una política energètica que recompensés Extremadura per tenir precisament una central nuclear. "Per exemple, a França, que hi ha un munt de centrals nuclears, en l'àmbit d'influència, que són entre 50 i 70 km, tenen un benefici a l'hora de pagar la factura de la llum que no tenen a altres zones; aquí això no ho tenim." 

I a això encara suma una manca d'infraestructures històrica: "El dia que nosaltres tinguem el nostre bon AVE, el nostre bon ferrocarril convencional, quan tinguem un bon aeroport de càrrega i passatgers i quan tinguem proximitat a un port com el de Sines a Lisboa o com el de Huelva, doncs, llavors l'afluència d'inversors empresarials vindrà aquí." 

Els ecologistes rebutgen qualsevol pròrroga

Però si bona part dels veïns i alcaldes de la zona veuen el got mig buit, els ecologistes comencen a veure'l mig ple a mesura que la data del primer tancament s'acosta.

Jose María González, coordinador del grup d'energia d'Adenex, està convençut que "aquest tipus d'indústria té data de caducitat" i que les administracions no han estat prou diligents preparant la transició.

Cita un informe de l'Associació de Municipis Antinuclears que posa de manifest que "les inversions que han rebut els ajuntaments de la zona no han servit per crear aquests llocs de treball necessaris perquè quan arribi la data de tancament tinguin una xarxa de seguretat".

Però, malgrat tot, diu que la comarca està revifant ara que s'acosta el tancament. I com a exemple posa el polígon Expacio a Navalmoral de la Mata: "Porta 15 anys construït i, gràcies al fet que se'n sap la data de tancament, s'ha començat a dinamitzar i a crear indústria." Aquest és el polígon on la xinesa Envision hauria de posar una planta de bateries.  

Davant la possibilitat que Catalunya pugui fer força per allargar la vida de les centrals, Julio César Pintos, coordinador d'Ecologistes en Acció a Extremadura, és taxatiu: "Demanem a Catalunya que se solidaritzi, aquí estem posant molta renovable, allà que posin la que vulguin, però que inverteixin en renovables, en res que sigui perillós, brut i car." 

La pilota a la teulada del govern espanyol

El futur d'Almaraz depèn del govern espanyol. La proposta de continuïtat que les elèctriques van enviar a l'executiu no anava acompanyada de cap exigència econòmica, ni de cap rebaixa fiscal. De fet, aquesta havia estat una de les línies vermelles del ministeri.

Sembla que les elèctriques s'han conformat amb la rebaixa de l'ecotaxa que els ha concedit la presidenta d'Extremadura, María Guardiola --que aviat entra en campanya electoral--, amb una rebaixa progressiva dels 80 milions d'euros actuals fins als 45 el 2029. 

El debat polític a Catalunya

A Catalunya, al Parlament, el debat de les nuclears sempre hi ha estat present. El 1980, la primera comissió d'investigació que es va crear va ser a petició del PSUC per saber l'estat de la central d'Ascó. Des de llavors han canviat els noms d'alguns partits, però s'han mantingut la defensa o el combat ideològic sobre aquesta energia.

Davant la perspectiva que s'acosta la data de tancament d'algunes centrals, el govern diu que el seu pla és garantir que la implantació de les renovables s'acceleri per substituir les nuclears. "Tot l'esforç del govern és ampliar i agilitzar la implantació d'energies renovables a Catalunya", diu la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque.

"Si hi hagués algun canvi o les empreses demanessin aquest allargament, seria el govern espanyol qui hauria d'atendre aquesta petició", explica la consellera.

A peu de territori, el govern tampoc amaga que la prioritat és que el país no s'aturi per falta d'energia. Ho deia la setmana passada el conseller d'Empresa, Miquel Sàmper, en una visita a Gandesa: "No pots tirar endavant els projectes econòmics i empresarials si no tens darrere una energia capaç de fer, per exemple, un centre de dades, que requereix molta energia intensiva."

D'on ha de venir l'energia? "Diria que pràcticament ens és igual", apuntava el conseller, tot i que insistia en el discurs "d'aposta per les renovables" de la Generalitat.

Junts defensa prorrogar les centrals fins que sigui necessari. Ho explica el diputat Jordi Munell: "Haurem de ser pragmàtics i no podem deixar el país sense abastament energètic. I, per tant, potser sí que farà falta prorrogar alguns anys, pocs, esperem, l'energia nuclear".

Munell recorda que Catalunya no en té prou amb l'energia que produeix: "Se n'importa al voltant d'un 10% bé de França o bé de l'Aragó. És a dir, que amb les renovables que hi ha en aquests moments instal·lades, a Catalunya no tenim plena sobirania energètica."

Esquerra defensa les renovables, però creu que encara no es donen les condicions per tancar les nuclears, segons el diputat Albert Salvadó: "El futur l'imaginem sense nuclears, però tancar les nuclears no és tancar un interruptor, sinó que és un procés que ha de garantir que es minimitzi l'impacte socioeconòmic del tancament de les nuclears a les zones afectades i alhora que disposem d'un país amb suficient producció d'energia renovable."  

Comuns, amb presència també al govern espanyol, continua abanderant el "nuclears no, gràcies" i s'oposa frontalment a qualsevol pròrroga, segons explica el diputat Lluís Mijoler: "L'energia nuclear no és neta, l'energia nuclear no és barata, l'energia nuclear no ens dona sobirania, sinó que depenem també de l'urani." Insisteix que l'única estratègia factible és doblar l'aposta per les renovables: "Les energies renovables ens donen una oportunitat com a país de ser competitius. La reindustrialització del nostre país passa per aprofitar l'energia com un factor competitiu, com un valor afegit de les inversions al nostre país".