DIUMENGE
"La pagesia que ve", a "30 minuts"
Catalunya ha perdut prop de cinc mil pagesos els últims deu anys. Les xifres no són optimistes, però hi ha un grup de joves disposats a canviar aquesta tendència. Són joves de nova incorporació o de família pagesa a qui no els atrau el model d'agricultura convencional i proposen un canvi de paradigma. A la seva manera, fan una petita revolució i aposten per un model agrícola més social enfront de l'agroindústria ultraproductiva que va transformar la pagesia amb la Revolució Verda.
Són joves que prefereixen parlar de respecte a la terra, de qualitat, d'arrelament, de diversitat, de proximitat, de sostenibilitat ambiental i social.
També parlen de producció i viabilitat, però sota una visió més ecològica i social del món. Més enllà del fenomen dels "neorurals" que eren percebuts com una proposta molt "hippie", aquestes noves generacions surten d'escoles agràries i venen amb propostes tecnològicament avançades però també amb una mirada a la manera de fer tradicional per recuperar algunes coses del passat.
Són joves com l'Albert Quer, que treballa una seixantena d'hectàrees de cereal a la Segarra. Segueix conreant blat per abastir l'agroindústria que elabora pinso. Té un tractor capaç de treballar grans extensions, però l'Albert no se sent tan orgullós del motor de 200 cavalls del seu New Holland com dels quatre cavalls amb els quals llaura un hort ecològic. Ha baixat del tractor i ha trepitjat de nou la terra per adonar-se que, després de tants anys de sobreexplotació amb productes fitosanitaris, han deixat la terra erma.
L'Albert és un dels protagonistes. Amb tots ells farem una passejada per diferents sectors de la pagesia: el cerealista, la vinya, l'horta i la ramaderia.
L'Àlex i l'Aitana han tingut molta sort. Han pogut fer el relleu als últims ramaders de Gavàs, al Pallars Sobirà. Ara comercialitzen el seu propi formatge. Són un bri d'esperança en un poble on només viuen vuit persones, la majoria de més de seixanta anys.
Per la majoria de catalans, Menorca representa un petit paradís que ha sabut escapar de la depredació del turisme de masses. El sector agrícola ha sabut trobar el seu lloc i s'ha convertir en un bon gestor del paisatge, una natura ben conservada que s'ha convertit en un dels valors i reclams principals de l'illa.
Però l'agroindústria del formatge s'hi va instal·lar i va convertir les petites granges familiars en explotacions intensives cada vegada més grans i que buscaven principalment la rendibilitat. Ara els fills d'aquells pagesos han sabut donar-li la volta i estan recuperant l'esperit d'aquelles masies familiars que tenien una mica de tot.
Amb moltes generacions de pagesos rere seu, l'Ernest afronta un repte immens. Vol canviar la manera de fer i està convençut que la prioritat és regenerar el sol. Els resultats vindran sols, però de moment el més difícil és convèncer la família. Molts anys d'inèrcia en una agricultura que ofereix solucions químiques per a tot no són fàcils d'esborrar. Ara, però, els vents juguen a favor seu. Els preus astronòmics dels fertilitzants, els plaguicides i els combustibles fan que tothom sigui més receptiu a noves propostes que minimitzen l'ús dels químics en els cultius.
A l'Anoia, un grup de joves recuperen varietats de fruiters tradicionals que estan a punt de desaparèixer. La revolució verda i la globalització van venir acompanyades d'una reducció de varietats. Poques i molt productives, i això ha provocat la desaparició del setanta per cent de les varietats tradicionals mundials. Ara, però, el canvi climàtic està demostrant que, en molts casos, aquelles varietats tradicionals estaven molt més adaptades a les condicions climatològiques i als usos culturals locals.
La pandèmia, la guerra d'Ucraïna i els elevats preus han posat sobre la taula, més que mai, la importància de la sobirania alimentària. A més, però, el canvi climàtic i els incendis d'aquest estiu fa plantejar la necessitat de mantenir els pagesos en el territori. Davant aquesta emergència, les administracions han hagut de moure fitxa i es preveuen transformacions de cara a la tardor. D'una banda, la presentació del pla estratègic del relleu generacional a Catalunya, i de l'altra, l'entrada en vigor de la nova política agrària comunitària, la PAC 23-27, que fa un gir important cap a models més sostenibles.
Un reportatge de Lluís Jené Riba amb la col·laboració de Montse Jaén García
Muntatge: Marti Genís
Un producció de Lluís Jené amb la col·laboració de la Comissió Europea i el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural
Sant Joan Despí, 21 d'octubre del 2022