La paqueteria supera per primera vegada el correu tradicional: qui domina el mercat dels paquets?

El 2025 ha estat el primer any en què s'han enviat més paquets que cartes a Espanya. Segons càlculs de la Comissió Nacional de la  Competència, en total s'han fet 1.300 milions d'enviaments de paqueteria, un 148% més que el 2019. 

En canvi, l'any passat, els enviaments tradicionals (cartes, postals, notificacions de les administracions, publicitat directa) van arribar als 1.164 milions, un 8% menys que el 2024 i la meitat que el 2019. 

Això vol dir també que s'ha disparat el negoci al voltant de la paqueteria a domicili, amb uns ingressos estimats de 7.300 milions d'euros, un 10% més que el 2024. El sector postal tradicional ingressa 1.100 milions, un 3% més que l'any anterior. 

Fent una passejada per Barcelona, molts ni recorden l'última vegada que van enviar una carta a algú. "Probablement, fa 20 anys que no envio una carta", explica el Joan Carles, mentre que el Lluís calcula que deu fer "15 o 20 anys". Els més joves, com el Biel, confessen que no n'han enviat mai cap. 

Els repartidors han notat l'increment dels enviaments de paquets. El Juan, repartidor de DHL, calcula que "el repartiment de paquets ha crescut entre un 30% i un 40%". El Giovanny, treballador de Correos Express, assegura que "la gent compra massa en línia i hi ha moltes empreses de repartiment".

Una dada que reflecteix tot un canvi social

Des de l'antiguitat, les cartes han escurçat distàncies i han estat testimonis de moments íntims de persones anònimes i també de fites històriques de grans personalitats. Però ja fa temps que han deixat de ser indispensables per comunicar-nos. 

L'Esther, veïna de Barcelona, recorda que de jove es cartejava amb una amiga que viu a Suïssa, "però ara ens truquem o ens enviem whatsapps, la vida moderna".

Només el 14% dels particulars envien cartes, segons l'enquesta de llars de la CNMC. La majoria de cartes són rebuts, factures i notificacions de les administracions. Tot i que encara queda algun romàntic, com el Luís, que manté des de fa anys la tradició d'enviar-se postals amb un amic que viu a França cada vegada que fan un viatge. "Prefereixo això que fer la foto", afirma.

A la Mònica, una altra veïna de la capital, la sorprèn i li fa pena que s'estigui perdent això. "Les cartes eren més personals i explicaven una història", lamenta.

Quins operadors de correu hi ha a Espanya?

Ara hi ha set operadors de correu a Espanya. El públic, Correus, i la resta d'operadors són Akropost, Asendia, Gureak Marketing, Hispapost, RD Post i Spring GDS. L'operador públic té el 79% de la quota de mercat de les cartes i postals, i el 95% de les notificacions, les que tenen més valor afegit. 

El 30% dels usuaris de serveis postals tradicionals són les administracions públiques, i la resta, empreses i particulars.

El més comú són la carta ordinària i les postals (enviaments de fins a dos quilos que s'entreguen a les bústies de casa), amb 900 milions d'enviaments. Des del 2019, han caigut un 52%, mentre que les notificacions són les úniques que mantenen números similars a llavors (+0,6%).

Les cartes certificades representen només el 2,9% dels enviaments, però en canvi representen el 16% del negoci, amb 186 milions d'euros. El cost per enviament és de 5,50 €, un 38% més que el 2019.

Qui concentra més paquets?

El comerç electrònic ha estat el clar impulsor de la paqueteria. El 90% dels destinataris van rebre paquets vinculats a la compra en línia. El nombre d'operadors d'aquest sector és molt ampli, a més de Correus, que té una quota de mercat del 15%.

D'entrada hi ha les anomenades "integradores", que tenen tot el control de l'enviament, amb cobertura mundial, com ara DHL, Fedex o UPS.  També hi ha les xarxes d'abast estatal, com GLS, MRW, Nacex i Seur, i les anomenades "de l'última milla", com ara Amazon Road Transport, Ara Vinc o Citibox. Dos terços dels paquets que s'envien són de menys de 2 quilos.

La majoria d'entregues es fan a domicili, un 85%, un 9,4% en un punt de conveniència, i la resta en armariets d'autoservei o a l'oficina de Correus. 

Segons l'enquesta de la CNMC, quan es pregunta per l'última compra en línia, el 47% contesta Amazon; el 24%, empreses xineses (AliExpress, Temu, Shein i Miravia); un 13%, botigues físiques (Zara, Decathlon, MediaMarkt o El Corte Inglés);  el 5%, comerços exclusivament en línia (Privalia, Zalando), i un 2,1%, petits comerços.

La majoria de clients no paguen despeses d'enviament, bé sigui perquè tenen tarifa plana, perquè l'enviament era gratuït o perquè el preu superava l'import mínim d'enviament. Només un 15,2% ha hagut de fer alguna despesa per rebre l'últim paquet.

El canvi també es nota en l'àmbit laboral. L'any 2025 hi havia 104.000 persones amb feines del sector postal: 57.000 exclusivament dedicats a la paqueteria i 47.000 en operadors que ofereixen tots dos serveis.