La paradoxa dels raticides: maten el duc, gran aliat per controlar la població de rates
El duc és el mussol més gran que existeix a Europa. Imponent, majestuós... i un aliat per als humans perquè la seva dieta preferida són els conills i les rates. Però, precisament, que les rates siguin una presa abundant en molts indrets s'ha convertit en una sentència de mort per a ell.
L'ús de raticides anomenats "anticoagulants", que no fan efecte immediatament i que es van acumulant en l'organisme, està tan estès que es poden trobar en qualsevol supermercat. El duc es menja les rates i, amb elles, els verins. El que els passa després és terrible.
El més habitual és que els causi una hemorràgia interna i els mati directament. Però també indirectament, perquè danya la seva salut i provoca que pateixin col·lisions en no conservar les aptituds per volar.
Els raticides, una bomba de rellotgeria que arrasa amb la biodiversitat
No és l'únic animal protegit, altres rapinyaires com l'òliba moren a causa dels rodenticides. També mamífers, com el turó, que està en greu perill d'extinció.
El cas del duc, però, ha estat motiu d'un minuciós estudi perquè és un gran indicador del bon estat d'un ecosistema.
El projecte està finançat per la Junta de Castella-la Manxa i el Ministeri per a la Transició Ecològica i hi treballen investigadors del CSIC i de la Universitat de Barcelona, capitanejats per Joan Real, professor de la UB i investigador d'Irbio: "En els últims anys hem mostrejat més de 300 pollets de duc i amb només 20 dies d'edat la meitat ja tenen rodenticides acumulats al seu organisme."
Després de molts anys de sospites, han pogut demostrar que els rodenticides maten aquests depredadors directament. El doctor Joan Real acumula dades reveladores sobre els nefastos efectes dels raticides en els ecosistemes:
El 90% dels adults morts que hem mostrejat tenien dosis a nivells letals d'aquests verins al seu cos. Per tant, podríem concloure que els rodenticides els han provocat la mort.
Estudiar l'estat dels ecosistemes estudiant els ducs
Els acompanyem a una de les sessions d'estudi. La tasca és esgotadora o, com a mínim, arriscada. Els agents rurals han de baixar un penya-segat completament vertical equipats amb arnès i cordes d'escalada, per tal d'arribar al seu niu, una cavitat a la roca.
Allà hi troben dos pollets i la seva mare, que surt volant només sentir-los. Els agents agafen els pollets amb molta cura i els pugen perquè els científics puguin prendre'n mostres: una ploma, unes gotetes de sang, mesures del seu cos... També els anellen per poder-ne fer un seguiment.
El coordinador del Grup de Suport de Muntanya dels Agents Rurals, Carles Barés, celebra que avui han tingut sort. Els dos pollets estan sans.
"De vegades ens trobem animals acabats de néixer amb hemorràgies o deformacions. I tens la certesa que viuran molt poquet", diu Barés. Per això ajuden en aquest estudi. "És una feina que considerem essencial, no només per a la protecció de la nostra biodiversitat, també per a la gestió del territori. El bon estat d'aquestes espècies ens beneficia a nosaltres".
Rates que es tornen resistents als verins, ducs que moren enverinats
Amb el pollet a la mà mirant-lo fixament, un altre membre de l'equip, el professor d'investigació IDAEA-CSIC Rafael Mateo Soria. fa una reflexió:
La paradoxa és que amb els raticides no matem només les rates, matem el nostre propi aliat contra les plagues i ens quedem nosaltres mateixos desprotegits.
En Rafael és expert en toxicologia "Si un duc menja rates durant un any, n'acabarà acumulant tants que li provocarà la mort per hemorràgia". I afegeix: "El que fem els humans és ben absurd. Perquè estem veient que les rates s'estan tornant resistents a aquests raticides. De manera que, per culpa nostra, els ducs desapareixeran i les rates seguiran".
I és que ja s'han documentat casos de "superrates" que no pateixen cap efecte en ingerir aquests raticides.
De dins del niu han agafat el menú que la seva mare els havia preparat. "Cinc rates i restes de conill", diu en Joan Real. "Això demostra que aquí, a la plana del Vallès, com que el conill escasseja i, en canvi, la rata és tan abundant, el que mengen són rates. Aquí fan molt bona feina d'equilibrar l'ecosistema."
La plana del Vallès, el gran desconegut amb molt valor natural
A la plana del Vallès, en Joan ha documentat 30 territoris on viu el duc, un animal que està reduint la seva població a tot Catalunya i que ha desaparegut de molts indrets. Concretament, ja s'ha extingit de bona part del Pirineu, del Prepirineu, una part de la Catalunya Central i una part de la Serralada Prelitoral.
El duc és un indicador del que passa en un ecosistema i a les altres espècies. Si els ducs moren pels rodenticides --com s'anomena el verí-- és evident que altres espècies també i que, a més, el seu ús malmet l'ecosistema.
"Això demostra que aquest paratge, el de la plana del Vallès, s'hauria de protegir d'alguna manera. Ara mateix no compta amb cap figura de protecció. Com pot ser?", reclama Joan Real.
La UE porta anys de moratòries a la prohibició dels raticides anticoagulants
Els científics demanen que la Unió Europea prohibeixi d'una vegada els raticides anticoagulants.
Tot i les evidències i que la mateixa legislació reconeix el gran dany que provoquen a la biodiversitat i, de retruc, a les nostres pròpies activitats, la llei continua donant moratòries a una llei que acabi amb aquests verins letals per a la nostra fauna salvatge.
"És que no només és la fauna salvatge. Un gos o un gat que es mengi una d'aquestes rates que hagi ingerit verins, també pot morir", adverteix Joan Real. "És un tema de salut pública fins i tot."
De fet, en països com Austràlia, on s'han fet investigacions a fons sobre els efectes d'aquests verins en animals de granja, han trobat restes de raticides anticoagulants en porcs per al consum humà.
El resultat és que l'Autoritat Australiana de Pesticides i Medicaments Veterinaris ha classificat els rodenticides anticoagulants com a productes d'ús restringit i els ha prohibit per al consum quotidià. Per tant, ja no es podran comprar ni en botigues, ni supermercats, ni grans cadenes de jardineria...
A Catalunya, ens com l'AMB i alguns ajuntaments han decidit provar alternatives per al control de rates en els seus parcs públics, i deixar d'utilitzar els raticides anticoagulants. Però, lamentablement, encara és el més utilitzat per la majoria d'administracions i també en urbanitzacions, granges o finques particulars.
L'equip torna els dos pollets al seu niu i espera que la mare torni. Evidentment, si segueixen alimentant-se de rates, entre la seva dieta hi haurà una bona dosi de raticides, una sentència de mort.