La paradoxa sueca: el país "tranquil" amb més morts per homicidi criminal d'Europa

Suècia és el país amb més morts per homicidi criminal d'Europa. Almenys 20 persones han mort en més de 140 tirotejos entre bandes rivals aquest 2023. L'any anterior es va arribar a una xifra rècord al país escandinau: 62 morts en 391 tirotejos, en una escalada de violència a l'alça que ja fa més d'una dècada que dura.

Segons el sociòleg i professor de criminologia a la Universitat de Gävle Amir Rostami, aquest fenomen amoïna, i molt, la població d'aquest país de 10 milions d'habitants.

Quan preguntes a la ciutadania sueca què la preocupa, el crim organitzat només va després de la situació amb Rússia. És a dir, que és una de les grans prioritats, tant per al govern com per a la societat.

Des del 2021, Suècia és l'estat europeu amb més tirotejos. En aquest sentit, Rostami parla de "paradoxa de la criminalitat sueca".

No tenim un augment de la violència a Suècia a nivell general, però sí que tenim un gran problema, que he descrit com a paradoxa de la criminalitat sueca, que és que la violència relacionada amb bandes criminals ha pujat.

El govern suec calcula que 30.000 persones estan involucrades en xarxes criminals.

Autors cada cop més joves

Més que clans familiars o clubs de motoristes, com Àngels de l'Infern o Bandits, que tenien més poder en el passat, darrere de la violència armada hi ha grups autònoms, sense jerarquies, formats per joves de menys de 30 anys, i provinents dels suburbis.

Cada cop hi ha més menors d'edat que són captats. Ho explica la sociòloga i investigadora de la UPF Zenia Hellgren.

Tot sorgeix d'un context amb manca d'oportunitats i també d'una cultura de romanticisme al voltant del gàngster i del diner fàcil. Les bandes criminals operen a escala local i recluten joves --moltes vegades d'11, 12 o 13 anys-- davant de les escoles.

Les bandes utilitzen els menors per a la venda de droga i també per a les revenges entre bandes, que sovint acaben amb tirotejos mortals.

Els perquès del fenomen criminal

La sociòloga Hellgren apunta que hi ha una gran polarització social i discrepàncies polítiques sobre quines són les causes del problema i quines mesures s'han de prendre. En aquest sentit, però, sosté que s'ha de tenir en compte la situació als suburbis i l'alta taxa d'atur.

Als anys 60, quan va començar a arribar migració en quantitats més elevats, es van construir un milió d'habitatges en suburbis al voltant de les grans ciutats. En un context europeu, la situació a Suècia s'assembla més a la de França que a la d'altres països escandinaus. Suècia té una situació de segregació urbana molt greu.

Hellgren, a més, afirma que les persones d'origen migrant, ja sigui de primera o segona generació, són discriminades.

Els fills i fins i tot els nets d'aquestes primeres onades de migració no s'han pogut incorporar a la societat, tal com s'havia esperat. Però també té molt a veure amb el racisme, que és un problema estructural a Suècia. La discriminació impedeix moltes vegades la inserció laboral malgrat tenir estudis.

Per la seva part, Rostami apunta dues raons més: el gran mercat il·legal d'armes i narcotràfic i la ineficàcia dels diferents governs a l'hora de desmantellar els grups criminals.

Condemnes severes o més inversió pública?

El govern d'Estocolm, una coalició entre partits de centredreta i d'extrema dreta, vol posar fi a aquesta espiral endurint les penes, també per als menors d'edat, que són més laxes comparades amb les d'altres països escandinaus.

Els partits d'esquerres, en canvi, reclamen més inversions públiques per acabar amb la desigualtat social, que consideren l'origen del problema.

Per la seva banda, Rostami, professor de criminologia a la Universitat de Gävle, alerta que la violència només és la punta de l'iceberg.

Els tirotejos només són el símptoma que mostra que les coses han anat massa lluny i malament. Hem d'anar a l'arrel del problema, és a dir, als ingressos de les bandes i al que els porta a fer això: els diners i el poder.

"No volem que et matin"

Hi ha diverses iniciatives per posar fre a la violència. Un exemple és el que hi ha a la ciutat d'Örebro, al centre del país, amb una població de 150.000 habitants.

Des de fa dos anys, els serveis socials han creat grups de suport per a joves en risc de patir violència o de veure's implicats en delictes greus com l'assassinat o la temptativa d'homicidi. El seu lema i objectiu és aquest: "No volem que et matin."