La passió d'un col·leccionista de cine: "Quan he trobat un peça que buscava m'he emocionat"
Entrar al pis de dalt de casa de Lluís Benejam Buhigas a Capmany, a l'Alt Empordà, és com fer-ho en un arxiu d'un museu. Peces endreçades, catalogades i digitalitzades; sap perfectament on ho té tot.
Fa més de 40 anys que col·lecciona articles de cinema però se'n va enamorar als 14 quan "feia d'aprenent en una impremta on s'adaptaven els programes de mà que es donaven a les sortides del cinema". Allò va ser l'embrió d'aquesta col·lecció-arxiu que ens ensenya amb delit i emoció. Per a ell, aquests programes de mà eren "art", descriu.
Fons faraònic i prestat o cedit
En el seu fons hi té, entre moltes altres coses: més de 36.000 cartells de pel·lícules; més de 15.000 programes de mà; 85.000 lobby cards –les postals promocionals que s'exhibien a les entrades dels cinemes– i gairebé 15.000 fotografies d'actors, però també pel·lícules o figures.
I tot ho té estrictament ordenat i catalogat. I és que porta dedicant-s'hi més de 40 anys de la seva vida:
És la meva passió, vaig trobar un cartell de "Castells a la sorra" que buscava feia temps i em vaig posar a ballar amb ell.
I és que una de les característiques distintives d'aquesta col·lecció és que la majoria dels articles són cedits –molts, a través de propietaris de sales de cinema, que li han obert les portes dels seus magatzems– o altres de sales cinematogràfiques que van tancar.
"He anat als Albéniz de Girona o també Las Vegas, de Figueres, i a molts d'altres de la zona", especifica.
Molts d'altres objectes els ha aconseguit a través d'intercanvis amb altres cineastes com ell. De fet, els programes de mà que té "són per intercanvi amb gent de gairebé tot Espanya", detalla.
I quan sortim de l'arxiu de la part de dalt de casa seva, a baix, en una altra sala hi té una butaca d'un cinema i un projector del 1960, entre altres.
Explica a 3CatInfo que un cartell d'alguna pel·lícula que no té pot arribar a costar 8.000 Euros –potser més en alguna subhasta– però que ell no ha volgut entrar-hi, en aquest joc. El seu arxiu s'ha fet visitant cinemes, recollint material o fent intercanvis. Per ell, la col·lecció és part de la seva vida i no es quantifica amb diners.
Ha col·laborat amb el Museu del Cinema de Girona, amb la Cinémathèque de Tolosa, amb la Filmoteca de Catalunya, amb el Museu Reina Sofia o amb l'Institut Cervantes, entre altres.
El futur de la col·lecció
En Lluís continua seleccionant, buscant i trobant cartells, retrats, objectes o pel·lícules, però és cert que li preocupa on pot acabar tot aquest arxiu tan ben documentat: "Encara faig feina, però m'agradaria que no quedés al fons d'una habitació. M'agradaria que se'n fes càrrec alguna institució. Des de la Generalitat m'han dit que vindran a visitar-lo, i també hi ha gent de fora de Catalunya a qui li interessa", remarca.
Especifica que hi ha col·leccions que quan se cedeixen a algun lloc acaben aparcades. I és per això que "no m'agradaria entregar-ho sense que es valorés", comenta.
I és que darrere d'aquest arxiu, d'aquesta col·lecció, hi ha tota una vida.