Barcelona
La Pedrera prepara una exposició sobre l'ús de la música en l'època del Tercer Reich
Les relacions entre el poder i els creadors són ben particulars. I, de vegades, la frontera entre creació i propaganda és una línia molt fina. Un bon exemple d'això el trobem en l'exposició que es podrà visitar a partir de dimarts a la Pedrera de Barcelona. S'hi pot veure l'ús que el Tercer Reich va fer de les obres de determinats artistes. Molts dels autors de les prop de 300 peces de la mostra van ingressar en la llista negra de l'anomenat "art degenerat". Així qualificaven els nazis l'avantguarda artística del primer terç del segle passat. D'altres representen un art d'exaltació nacional políticament correcte. Un combat estètic i polític.
24/02/2007 - 16.37 Actualitzat 24/02/2007 - 17.30
L'exaltació del patrimoni musical de Bach a Bruckner, l'apoteosi de Wagner amb la creació del drama musical i el Festival de Bayreuth com a temple de la música genuïnament germànica són algunes de les mostres presents a l'exposició a través de documents audiovisuals. També pintura, escultura, teatre i poesia, per anar construint l'escenografia del III Reich.
Segons el comissari de l’exposició, Pascal Huynh, s’ha intentat donar una mirada “sense crispació ideològica”. Huynh espera que aquesta visió permetrà a un públic més ampli comprendre els mecanismes de la dictadura i entendre el destí i l'evolució dels artistes.
Segons el comissari de l’exposició, Pascal Huynh, s’ha intentat donar una mirada “sense crispació ideològica”. Huynh espera que aquesta visió permetrà a un públic més ampli comprendre els mecanismes de la dictadura i entendre el destí i l'evolució dels artistes.
Avui és notícia
Els efectes de la llevantada: els embassaments de les conques internes ja superen el 80%
Troben morta la menor valenciana desapareguda en el naufragi amb la seva família a Indonèsia
Rendu-Osler, la malaltia minoritària i hereditària que et fa sagnar pel nas
L'estratègia de la crispació política: tensió, descrèdit i desafecció
Finançament: els equilibris per trobar un model singular per a Catalunya i extrapolable a la resta