La periodista que denuncia Depardieu per agressió: "Tinc un dolor molt intens i profund. Però no guardo rancor"

La llista de dones que acusen l'actor francès Gérard Depardieu d'agressió sexual no deixa de créixer. Els mitjans del seu país fins ara n'han recollit 16, i la televisió pública de França s'afegia fa uns dies a la qüestió amb un reportatge d'investigació que inclou gravacions inèdites de l'actor fent tot tipus de comentaris obscens i sexistes a dones, inclosa una nena de deu anys.

Més recentment, fa tan sols unes hores, coneixíem que una dona espanyola s'ha sumat a aquest seguit d'acusacions. Es tracta de Ruth Baza, periodista amb qui hem pogut parlar al "Catalunya nit".

Una entrevista "en tres actes"

Baza tenia 23 anys, l'octubre del 1995, quan va conèixer Depardieu. En aquells moments, l'actor francès es trobava en un dels punts més àlgids de la seva carrera. La jove periodista s'havia citat amb ell per a fer-li una entrevista per a la revista "Cinemanía". Baza recorda que el primer encontre va ser "agressiu".

Em trobo un Depardieu que arriba completament violent i agressiu, molt maleducat, amb molt despreci cap a mi. Va entrar a l'habitació amb actitud agressiva, llençant el casc i la jaqueta de males maneres.

En aquest ambient tens va començar l'entrevista: "ens vam asseure en dues cadires, força lluny l'un de l'altre". Baza recorda que el va sorprendre de l'actor, el seu aspecte, "estava tot suat i horrible". Ella explica que va intentar mantenir la conversa "al més amena i professional possible". Fins que es va trencar.

Mai m'havia passat abans ni m'ha passat després. Em vaig sentir tan humiliada i tan malament, amb la seva entrada i el seu despreci que, bé, em vaig trencar a plorar.

L'actor s'ensorra

En aquell moment, afirma que va aturar la gravadora i li va expressar que malament que l'estava fent sentir. Va ser llavors quan, assegura, per primera vegada l'actor la va mirar a la cara amb actitud sorpresa.

Em vaig aixecar i vaig anar al balcó. Ell va venir darrere meu i em va fer una abraçada. Molt paternal, molt càlida. No ho vaig interpretar en cap moment com un intent d'abús. I després també es va ensorrar ell, comença a plorar i em va confessar que el seu fill era a punt de morir.

Després d'aquest moment, i ja més calmats, van continuar l'entrevista. Afirma que, ara sí, va fluir amb més normalitat: "Va ser magnífica, una de les millors de la meva carrera". Però quan es van anar a acomidar, va arribar l'horror.

Ens posem tots dos drets. I no sé de quina manera, m'atrapa, no em deixa escapar. I no em puc moure. No puc obrir la boca, excepte perquè em besi per tot arreu. I m'envaeix d'una manera que no em puc resistir. No puc oposar resistència. Em vaig quedar clavada al terra.

"No tinc set de venjança"

Baza explica que la notícia de les 13 dones presumptament abusades per Gérard Depardieu, publicada a Mediapart, va "detonar" en la seva ment tots els records d'aquells fets. 

Durant aquests mesos he passat per moltes fases: molt dolor, molta angoixa, molta culpa, molta vergonya, molt fàstic. Sobretot molta culpa, per haver oblidat.

Assegura que ara s'ha vist amb la necessitat de fer un pas endavant i explicar la seva història per "expulsar" aquell record, malgrat que el presumpte delicte hagi prescrit. 

Mai he tingut cap intenció, ni ara ni durant aquests mesos, de tenir cap embolic judicial. Sí que necessitava que constés que vaig sofrir aquella agressió.

I espera que el seu testimoni serveixi de palanca perquè altres persones en situació similar s'animin a fer el pas de denunciar-ho.

No tinc set de venjança. Tinc un dolor molt intens, profund i molt fort, però no guardo rancor. Només he volgut treure endavant la meva història per ajudar a altres persones que hagin pogut passar per quelcom similar. I Depardieu, si ha de pagar, que pagui.