La població d'ocells d'alta muntanya disminueix un 21% a la península Ibèrica

En només dotze anys, les poblacions d'ocells d'alta muntanya han disminuït un 10% a Europa i un 21% a la península Ibèrica. Així ho revela un estudi publicat a la revista "Global Change Biology". El percentatge és superior a la disminució experimentada pels ocells més comuns de la terra baixa, que és del 7%.

A l'estudi hi han participat els investigadors del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) i de l'Institut Català d'Ornitologia (ICO) Sergi Herrando i Lluis Brotons. Han estat els responsables de definir, en termes ecològics, què és "alta muntanya". També han proposat les espècies que es consideren especialistes, és a dir, que només poden viure en aquests ambients, i les que són generalistes i es poden adaptar a una varietat més gran de condicions ambientals.

 

Sit negre (ICO-Fons fotogràfic Àngel Biosca i Farré)

 

L'estudi ha examinat les poblacions de 44 espècies d'ocells de muntanya a la península Ibèrica, Europa central, Fennoscàndia (que inclou la península Escandinava, Finlàndia i una petita part de Rússia) i el Regne Unit en el període 2002-2014. Si bé la mitjana de disminució ha estat el 10%, les pitjors tendències s'han observat a Fennoscàndia i a la península Ibèrica. En canvi, als Alps i al Regne Unit les poblacions es mantenien més estables.

A la península Ibèrica s'han estudiat 14 espècies, de les quals 11 estan en declivi. Les altres tres estan en augment. Entre les espècies que estan patint una pèrdua més destacada d'individus hi ha el grasset de muntanya (Anthus spinoletta), la merla roquera (Monticola saxatilis) i el sit negre (Emberiza cia).

El canvi climàtic, una de les causes

A les muntanyes hi viuen éssers vius que no es poden observar en cap altre territori. Algunes d'aquestes espècies poden ser molt sensibles al canvi climàtic. Quan les condicions varien de forma negativa, les espècies busquen muntanya amunt un ambient amb temperatura i humitat òptimes. Però aquestes zones són cada cop més escasses i van quedant circumscrites als punts més elevats.

 

Grasset de muntanya (ICO-Antoni Llobet)

 

En el cas de la península Ibèrica sembla que l'abandonament de les pastures d'alta muntanya, que han afavorit la proliferació de bosc i la pèrdua d'espai oberts, han tingut un paper molt important en aquesta davallada, com explica Sergi Herrando, investigador de l'ICO associat al CREAF:

"Aquí, en el nostre context mediterrani, els efectes del canvi climàtic es sumarien al canvi d'usos del sòl. Tot i això, en aquests moments encara estem analitzant dades i intentant resoldre incògnites per entendre perquè estem perdent biodiversitat a l'alta muntanya".

L'estudi s'ha fet gràcies a l'esforç de centenars d'ornitòlegs voluntaris de 12 països europeus i de les organitzacions que formen part de la xarxa europea de seguiment dels ocells.