Festival de Cinema de Sitges
La polèmica i la divisió d'opinions arriba al Festival de Cinema de Sitges amb "Dancing"
Al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges es programen des de pel·lícules molt comercials fins a autèntiques rareses. Una d'aquestes mostres molt difícil de classificar es diu "Dancing",i està dirigida per tres directors francesos,. Entre els espectadors que l'han vista ha provocat molta controvèrsia. I aquest és un dels al·licients de Sitges, que el públic sempre té la possibilitat d'emetre judici.
02/12/2003 - 00.00 Actualitzat 09/11/2006 - 11.13
Els directors francesos Patrick-Mario Bernard, Pierre Trividic i Xavier Brillat han portat l'experimentació al Festival de Cine de Sitges amb la seva pel·lícula "Dancing", un film de difícil classificació que s'acosta el videoart i que no ha estat ben rebut per la crítica. Dos dels cineastes del film, Bernard i Trividic, autors a més a més del guió, donen vida als dos protagonistes de "Dancing", una parella intel·lectual d'homosexuals que viuen en una vella sala de ball de la Bretanya francesa, en una tranquil·litat que es veu pertorbada per un insòlit fenomen paranormal, una superposició de dimensions que conviuen en el mateix pla de la realitat. Aquesta situació dóna peu a una desfilada d'aparicions i fantasmes personals. La intenció de treballar dins del gènere fantàstic no és casual, ja que Trividic i Bernard ja havien creat un programa de televisió dedicat a la figura d'H.P. Lovecraft, i el primer va ser coguionista de la no menys sorprenent "Pequeños arreglos con los muertos", dirigida el 1994 per Pascale Ferran, i de la qual s'han utilitzat algunes parts descartades per "Dancing".
Avui és notícia
Sorteig de la Grossa de Cap d'Any, que reparteix premis de fins a 200.000 euros
La nova llei d'eficiència de la justícia arriba als jutjats: què canvia
Israel prohibirà operar a Gaza a una trentena d'ONG com Metges sense Fronteres a partir del gener
Què sabem i què no del brot de pesta porcina: és una soca nova o desconeguda fins ara?
Or i plata en màxims històrics: per què pugen els metalls preciosos