La policia de Montcada notifica als ocupants de les barraques de la depuradora que han de desallotjar l'espai

ACN Montcada i Reixac - La Policia Local de Montcada i Reixac (Vallès Occidental) ha comunicat aquest dimarts a la vintena de persones que ocupen una zona de barraques propera a la depuradora que han d'abandonar el lloc. Els agents ja els van donar divendres 48 hores de gràcia que acabaven aquest dimarts al matí, però davant la seva negativa a marxar els han notificat que s'emprendrà el procediment judicial establert. L'Ajuntament mou fitxa a demanda de la propietat dels terrenys. Els ocupants asseguren que no fan mal a ningú i que si marxen d'allà hauran de malviure al carrer, motiu pel qual adverteixen que no marxaran del lloc amb les mans buides: "Hauríem de robar per viure, i no crec que és el que ells vulguin", adverteixen.

L'espai es troba al Torrent de la Vallençana, a la carretera que connecta Montcada i Reixac amb Santa Coloma de Gramenet i just a tocar a de la depuradora. "Quan hi vam arribar aquí hi havia matolls i muntanyes de terra", relata en Luís Beltrán Herreras, una de les persones que explica que habita a la zona des de fa dos anys i mig.

La setmana passada agents de la Policia Local van comunicar als ocupants que haurien de deixar l'espai, i que tenien 48 hores per a fer-ho efectiu. "Estava escrit en català, i nosaltres, que som llatins, no ho vam entendre", segueix Herreras.

En el document, al qual ha tingut accés l'ACN, s'hi relata que l'Ajuntament té obert un expedient de protecció de legalitat urbanística a nom dels propietaris de l'espai per unes obres fetes en els terrenys sense permís, obligant-los a restituir l'entorn on s'han fet. No obstant, la policia va detectar un increment del nombre de barraques, algunes de les quals habitades, i que això infringeix en termes de seguretat relativa al risc d'inundabilitat o d'incendi forestal, per la proximitat amb el riu Besòs i la serra de Collserola.

Per tot plegat, s'informa que en data de 23 de gener de 2024 es va aprovar en Junta de Govern Local eliminar aquells espais no tancats, com ara hortes, amb càrrec a la propietat, fet que sí que es va executar divendres passat, dia 10 de maig. A més, també s'ordenava el desallotjament "per raons d'urgència i seguretat" de les persones que hi hagi vivint a les barraques, amb prèvia identificació dels afectats.

Després d'un primer contacte divendres amb els ocupants, aquest dimarts els agents s'hi ha tornat a presentar per comprovar si finalment havien marxat del lloc. En no ser així, els han pres confirmació de presència i decisió, un fet que durà la situació als jutjats per fer efectiu el desallotjament oficial de l'espai.

Increment de les barraques

L'Ajuntament ha constatat que a la zona hi ha crescut el nombre de barraques aixecades. "En els darrers 4 o 5 mesos hem passat de dues barraques a unes 15", assegura l'alcalde, Bartolo Egea.

En aquest sentit, adverteix que les persones que hi ha "hi malviuen", i que la seva presència fa un efecte crida. "Ve gent d'altres llocs", diu, amb un desenvolupament d'activitats que no es poden controlar i que fins i tot utilitzen l'espai per instal·lar-s'hi i viure-hi.

"Tenim un requeriment i s'ha de buidar, des de Serveis Socials s'estan fent passos per veure com podem pal·liar la situació, però és difícil per a un Ajuntament gestionar aquestes situacions", relata.

Més de dos anys vivint-hi

Originari d'Hondures, assegura que els immigrants de l'Amèrica Llatina que arriben a l'Estat espanyol sense els papers en regla ho tenen cru no només per trobar feina, també per accedir a un lloguer. Això el va empènyer a ell i un company seu, en Juan Carlos Cervantes, també hondureny, a fer-se un lloc per viure en aquesta zona.

Assegura que no tenen cap altre lloc on caure morts, i que sobreviuen amb el que aconsegueixen per menjar. "Som entre 15 i 20 persones, alguns ens dediquem a l'horta, d'altres van tasques de manobre, un altre es pastor, i de tant en tant ve a cuinar i comparteix el que té, ens portem tots com germans", apunta.

Molts dels ocupants provenen de països llatins, però també n'hi ha de Marroc i d'ètnia gitana. "Si ens fan fora, no tenim on anar, és trist que ens deixin al carrer, amb els senglars", diu.

Un altre dels ocupants, en Juan Carlos Cervantes, assegura que la decisió de fer-los fora és nefasta, i defensa el seu dret a romandre on són perquè han aixecat "un poble", en referència als espais que utilitzen per a fer-hi vida, i que fa més de dos anys que hi són. "D'aquí no en marxarem amb les mans buides", adverteix.

"Ens hi quedarem de braços creuats, si no què hem de fer, anar a robar per viure? No crec que és el que volen que fem, i tenen una solució, deixar que ens quedem aquí", conclou.