Les cures pal·liatives als 21 anys: "Tinc por que el dolor em faci patir"

Quan només tenia 4 anys, als pares del Xavi Argemí els van donar la notícia que el seu fill tenia la malaltia de Duchenne. Una malaltia degenerativa que condicionaria des d'aleshores la seva vida. Ara, quan en té 21, és en una cadira de rodes i només pot moure les mans. Diu que vol gaudir la vida que encara té i que, arribat el moment, no vol tenir dolor. Per això confia en la medicina pal·liativa.

En Xavi afronta el tram final de la seva vida amb serenitat i fortalesa. Ho ha après a casa. Els seus pares van decidir que educarien els seus fills per morir.

En el cas del Xavi, entren en joc els 4 elements considerats necessaris per afrontar la mort. Els suports físic, social, emocional i espiritual. Tots els vessants s'han de preparar per fer un bon acompanyament al pacient. Detectar aquestes necessitats i donar-hi suport és una de les finalitats de l'atenció pal·liativa que guanya presència a Catalunya. En els últims anys s'han triplicat els casos de pacients amb aquestes necessitats.

S'estima que aquest 2019, aproximadament un 62% de les defuncions de la població adulta i un 67% de les defuncions en població pediàtrica és susceptible de rebre atenció pal·liativa, és a dir, unes 40.500 persones adultes i uns 200 infants i adolescents.

Donar resposta a aquestes necessitats és una responsabilitat dels professionals de la medicina. L'atenció pal·liativa és transversal i s'ofereix en tot el sistema sanitari. És a dir, en l'àmbit d'atenció primària, hospitalari i sociosanitari. El doctor Cristian Villavicencio explica que, fa uns anys, als metges se'ls formava per salvar vides. Ara, ja a les facultats de medicina es donen competències als futurs metges per ser capaços de detectar quan s'ha de deixar de lluitar contra la mort per acompanyar la persona que s'hi enfronta. Només si els professionals estan capacitats per fer-ho podran garantir als seus pacients una mort digna sense dolor.