La premsa és l'enemic

Molt abans d'haver de dimitir pel "cas Watergate", Richard Nixon repetia als seus col·laboradors de la Casa Blanca que "la premsa és l'enemic". El mal dels mitjans de comunicació era que publicaven coses que ell no volia que se sabessin. La millor definició de notícia continua sent la que diu que "és allò que algú vol que no es publiqui". En els temps que corren --en l'"Àgora" d'ahir va quedar clar-- hi ha uns bancs i uns partits polítics que no tenen cap interès que es parli de la seva gestió, dels seus casos de corrupció i del finançament dels partits. I què? Per més que els mitjans estiguin collats econòmicament pels anunciants, per les subvencions i les ajudes públiques, el periodisme no ha d'oblidar mai que el seu únic compromís és amb el lector, l'espectador o l'oient.

En aquest temps de crisi greu, d'opacitat del poder (econòmic i polític) i de malestar o indiginació ciutadana, el periodisme és més necessari que mai. La gent té dret a estar informada i que se li expliquin les coses que passen. Si no ho fem, el silenci dels mitjans ens converteix en còmplices.